Quan el futbol és secundari
M’imagino que tothom estarà al cas de la darrera mort en el món del futbol. Una altra en el futbol català, en aquest cas, Jordi Pitarque jugador del Reus. És difícil d’explicar i encara més de comprendre com poden passar aquestes coses a nois tan joves, en plena forma i havent passat tot els controls mèdics pertinents. La vida i el destí són molt cruels. Només així es poden entendre desgràcies com les de Pitarque, Jarque, Puerta, Feher, Foe...
Quan tenen lloc aquest tipus d’accidents, el primer que surt com a possible causa és no haver fet els controls corresponents. Però no ens enganyem, més vigilats que estan els jugadors de Primera Divisió, els d’elit, no ho està ningú. En aquest cas, no estem parlant de cap jugador professional, però el Reus es comporta com si ho fos. Almenys pel que a revisions mèdiques es refereix. Una altre possible causa és jugar a segons quines hores amb temperatures excessivament altes. Podria ser un motiu, però ni Pitarque ni Jarque estaven jugant en el moment de l'aturada cardiorespiratòria, ni s’ha arribat mai a cap conclusió com per afirmar-ho categòricament.
Ara és el moment de recolzar als més propers a Pitarque: els seus familiars, amics, companys d’equip... Serà complicat dir com reaccionarà el Reus com a equip. Segur que els jugadors posaran encara més de la seva part per dedicar-li el tan desitjat ascens a Segona Divisió B després de quatre temporades, però el factor psicològic gairebé sempre és més important que el físic. En aquest cas, el futbol passa a un segon pla. Descansa en pau.
