L'educació als pares
Una educació correcta és construir una bona base perquè el dia de demà et pugui ajudar a solucionar els problemes del dia a dia. Respectar als altres (sobretot als més grans), adquirir coneixements, ser solidari, generós, sacrificat...són conceptes que últimament sembla que s’han perdut i s’han de tornar a recuperar. Tots aquests coneixements no s’adquireixen només a l’escola, també en d’altres activitats diàries, com pot ser el futbol.
Els entrenadors també són educadors, igual que els pares. Ara bé, els progenitors són conscients de la importància que té el futbol en l’educació dels seus fills? La resposta més correcte hauria de ser un sí rotund, però desgraciadament no és exactament d’aquesta manera. Tot i que el futbol sigui un esport de lleure, també s’ensenyen valors que després els nens aplicaran a la vida quotidiana.
És ben cert que un nen farà el que veu que fan els seus educadors. Si un entrenador insulta a un àrbitre, el jugador també ho farà; si un nen veu que el seu pare es baralla amb un altre pare de l’equip rival, ell també ho farà. Per això, els pares han de ser responsables dels seus actes i de les conseqüències que poden arribar a tenir. Els pares han de veure en el futbol la continuació de l’escola. Han de deixar treballar als entrenadors, tot i que no s’estigui d’acord, i evitar donar ordres al nen que moltes vegades el confonen. Sobretot, no posar cap tipus de pressió al nen.
Dir a un noi de 10 anys que pot arribar a ser futbolista i ser el millor del món és totalment contraproduent. La màxima pressió que ha de tenir el nen és sortir cada dissabte a jugar i gaudir del seu esport preferit amb els seus amics. El que pugui venir més endavant, benvingut sigui, però ha de ser un premi, mai un objectiu.
