Sort o creu
Hi ha un home que sempre em diu que tindré sort a la vida. En el que es converteix en un joc de qui té raó, li responc que no crec en la sort. Però el seu caràcter no admet una derrota i sempre té l’última paraula: “només la tenen els que lluiten per allò que volen”, m’insisteix. Continuo discrepant, però no hi ha res que el faci canviar d’opinió. Ell hi creu, ferventment. Pot ser per això acudeix cada dijous a fer la travessa. Mai li toca. Mai. Tot i que espera fins a l’últim moment per jugar perquè s’estudia “minuciosament” els enfrontaments. És a dir, que s’esforça per intentar guanyar així uns pocs calerons.
Ell sol, encara que no s’adoni, desmunta la seva pròpia teoria. Ja s’ho farà, continua sense fer-me cas. Però coneixent el meu interès pel futbol català i aprofitant l’avinentesa, em va comprar una travessa del cap de setmana del quatre de setembre. Feia goig. Formaven la graella equips que intenten sobreviure a Segona a l’ombra dels grans equips, mentre els jugadors de Primera es disputaven un lloc a l’Eurocopa de l’any que ve amb les seves corresponents seleccions. I allà, a la casella 13 hi havia dos equips de Segona B. El súmmum.
Tant de bo es pogués repetir cada setmana. I que ocupessin les 15 caselles. És més, s’hauria de completar amb partits de Tercera. Això ja no és sort, sinó un miracle. Però després de molt de temps vaig reptar a la ventura amb unes quantes creus. I a més, em vaig esforçar, fent cas al meu amic. Res. Continuo sense creure en la sort. Tampoc la tinc, no a l’hora de desafiar a l’atzar o allò que et fa ric a cegues. Les creus que vaig traçar sobre el paper em van caure a les espatlles. Pesaven. En l’esforç, sí que hi crec, quin remei.
____________________________________________
Les columnes de ceeuropa.cat representen les opinions dels seus autors. En cap cas representen les opinions del departament de premsa del club en particular ni del CE Europa en general. Només els diferents autors de les columnes són els responsables directes dels seus escrits.
