Les prioritats van a missa
“Les nostres prioritats poden canviar en qualsevol moment, però sempre les hem de tenir clares. I si no podem fer tot el que voldríem, hem de decidir amb què ens quedem”. Això és el que em va dir un conegut fa uns quants dies. Hores més tard, l’Europa patia la segona derrota de la temporada contra La Pobla de Mafumet i la grada es va preguntar “i si...” perquè el desitjat liderat estava en joc.
Quan fas la llista de prioritats, aquest “i si...” és el resultat de dubtes i dilemes entorn les nostres decisions, que també estan en joc. I en el futbol, les prioritats també . Els estudis eren, i són, una de les prioritats d’Àlex Isern. D’aquí que l’any passat decidís marxar uns mesos a una universitat de Canadà en plena temporada i el club valorés la seva decisió i li mantingués la plaça. Al juny, no obstant, va decidir que era el moment de penjar les botes (ni que sigui només a Catalunya i temporalment) per centrar-se en el seu futur professional. Tothom ho va respectar (lògic) perquè en el fons aquella pregunta de si estudies o treballes encara té molt valor moral dins de la societat.
En canvi, quan un jugador decideix redirigir les seves prioritats cap un altre equip, se’l critica. I si és per canviar de samarreta, però mantenint la categoria, les crítiques augmenten innecessàriament. Arriba un punt en què les prioritats econòmiques es carreguen les vocacionals per poder donar de menjar a la família o gaudir d’unes bones vacances. Abans no era així, ara sí. Més encara quan el futbol de Tercera sol combinar-se amb altres feines per arribar dignament a final de mes. Abans es podia criticar amb més raó perquè potser el propi futbol donava per viure i no tenia sentit abandonar una samarreta per només 100 euros més.
Tant de bo poguéssim fer tot el que volem sense miraments, només tenint en compte la nostra felicitat. Però sempre hi ha un però, i unes veus de fons que han de complementar-lo. Aquests comentaristes improvisats, que normalment parlen sense saber i practiquen el ‘rajar per rajar’, també tenen les seves prioritats. Però en canvi, no comparteixen les dels altres en un acte d’ignorància. Hi ha prioritats voluntàries i d’altres obligades, però cada una d’elles va a missa amb el pes que comporta saber que sempre hi ha un “i si...”. Ara bé, cal separar la necessitat del moment d'aquell que vol passar-se de llest i té la pretenció de voler cobrar xifres més pròpies del passat.
____________________________________________
Les columnes de ceeuropa.cat representen les opinions dels seus autors. En cap cas representen les opinions del departament de premsa del club en particular ni del CE Europa en general. Només els diferents autors de les columnes són els responsables directes dels seus escrits.
