No aprenem... o no volem
Trobar un diari català a Madrid, o simplement l’edició Catalunya, és àrdua tasca. La grandària de la capital, a més, et pot jugar una mala passada. Després de cinc quioscos, et pots rendir. Per suplir l’absència d’informació generalista local, t’ofereixen la premsa esportiva. “Només tinc l'Sport, és l’únic que venc bé perquè hi ha molt culé aquí encara que no ho sembli”, em va respondre una quiosquera al preguntar-li si tenia alguna capçalera en català.
No em va suposar cap drama no trobar-ne, a diferència d’un veí del barri de La Latina, que va arronsar el nas al veure que, “com cada diumenge”, La Razón s’havia exhaurit abans de l’hora de dinar. El País, directament vola. En un bar de tapes del centre, per sort, em vaig fer amb els exemplars que em faltaven per completar el repertori de diaris. Volia veure quin tipus de periodisme es fa allà, ja que moltes veus asseguren que és més ideològic que el es realitza a Catalunya. N’estic d’acord. De fet, ja ho sabia abans d’arribar a la capital. El diari que vols sempre el tens a la pantalla de l’ordinador. En el món de les noves tecnologies no importen les distàncies. I el paper, menys. Però sóc de la vella escola: m’agrada acariciar les pàgines. Tacar-me els dits, és fantàstic. Gaudir del que llegeixes, sobretot si son reportatges de picar pedra, ja és sublim. Rellegeixes el diari. La maquetació és idèntica en totes les edicions. L’únic que canvia és el nom de la comunitat autònoma. A mi, tot i així, em fascina.
D’una premsa local que no és la teva, poc toques a excepció dels noms de l’Esperanza Aguirre i l’Alberto Ruiz-Gallardón. Tant se val, però. Continues llegint per veure què s’hi cou per la capital. Vaig devorar els diaris, ho confesso. La cirereta, no obstant, la vaig assaborir ahir. A la darrera pàgina de la secció de Madrid, després de la informació general, tres pàgines de classificats i cinc de cartellera i agenda d’espectacles, hi havia la secció d’esports dels equips de la capital. A diferencia de la secció Catalunya de El País, que únicament gaudeix dels esports a la secció corresponent, allà aposten, encara que sigui poc, per l’esport local. I per a més plaer, el reportatge no era sobre futbol sinó sobre el club femení de handbol Alcondendas, tercer de la classificació tot i haver perdut a cinc jugadores estrangeres. L’èxit el consuma ara gràcies a la cantera.
A la dreta del reportatge, per a més goig, hi havia una columna titulada “Marcador y Agenda”. Començava pels resultats i la classificació de l’esport rei, òbviament, però pels de casa nostra. Pels de casa seva, en aquest cas, pel Grup I de Segona Divisió. Després, informava dels resultats de la Primera Divisió Femenina dels equips madrilenys., així com del Bàsquet Femení, la lliga Asobal i, que algú pari màquines, de la Divisió d’Honor de Rugbi !!! Era un reguitzell de resultats, però em va fascinar. Tant, que guardo la pàgina 16 de El País Madrid. Potser per conscienciar-me que aquí no aprenem. O no volem aprendre. Allà, en un diari generalista i, concretament en la secció de local, hi havia informació que aquí a Catalunya únicament, i amb una mica de sort, la pots veure si compres un diari esportiu.
____________________________________________
Les columnes de ceeuropa.cat representen les opinions dels seus autors. En cap cas representen les opinions del departament de premsa del club en particular ni del CE Europa en general. Només els diferents autors de les columnes són els responsables directes dels seus escrits.
