La culpable absoluta
Sense esmorzar i de bon matí, ahir vaig llegir dues noticies que em van deixar perplexa “L’Hospitalet suprimeix la ràdio i la televisió municipals per la crisi” i “la crisi incrementa un 20% les consultes per disfunció erèctil”. Confesso que el primer pensament que va arribar-me al cervell no va ser lamentar el tancament de dos mitjans de comunicació locals de patac ni solidaritzar-me amb el suposat problema que tenen els homes. El que em va impactar va ser que la crisi fos la culpable en ambdues notícies. I si fem retrospectiva, és la dolenta de la pel·lícula des de fa mesos.
Porta maldecaps en tots els àmbits i, en el cas del periodisme, fa caure els ingressos de publicitats fins a fer inviable l’activitat. Però no podem assenyalar-la amb el dit amb tanta facilitat, seria de covards no reflexionar per uns moments i veure el grau de responsabilitat que tenim quan les coses se’n van en orris. Abans que em linxeu, deixeu-me explicar. El tancament dels dos mitjans de comunicació és, òbviament, una mala noticia pel sector, sobretot pel periodisme de proximitat, sobretot perquè més de 70 periodistes es quedaran a l’atur a finals d’any. No és gens agradable però sorprèn? Malauradament mirem-ho fredament: la Generalitat ha decidit retallar 40 milions d’euros a TV3 i els canals Esport3 i TV3HD estan en perill, així com el finançament del futbol.
Si la cadena pública per excel·lència no passa el seu millor moment, tot i aconseguir les millors audiències de la seva història, en quina situació es troben la resta de mitjans de caire regional? Era d’esperar que l’alcaldessa de la ciutat no mogués ni un dit per lluitar per la supervivència dels mitjans. Enrere queda el fonament del periodisme, que es va crear per una necessitat de la societat de masses de principis del segle XIX. Però la llavor del periodisme es va gestar molt abans, amb la Revolució Francesa i la independència dels Estats Units. “Prefereixo una premsa sense govern que un govern sense diaris”, va assegurar el tercer president dels Estats Units, Thomas Jefferson.
Un any després d’escoltar aquell contundent “ens anem a negre” de José María Calleja, periodista de CNN+, en els últims segons en antena de la cadena de televisió, ens retrobarem amb l’amarga sensació que ens roben una part de la nostra llibertat d’expressió. Ara és molt fàcil titular quelcom amb la crisi i mencionar a tothora (o a deshora) per així fer veure que és un mal menor dintre de tot el succeeix. És molt fàcil fer això, fins a tal punt que quan ja llegeixo noticies com les de dilluns, em pregunto què dimonis tindrà a veure la crisi amb la disfunció erèctil i si realment la crisi s’ha emportat per davant els principals mitjans de comunicació de l’Hospitalet i no l'argument fàcil de l'audiència o la viabilitat del producte davant l’hegemonia de TV3 i Catalunya Ràdio, Rac1 o Com Ràdio a nivell autonòmic i d’altres cadenes de televisió i emissores nacionals. La crisi ens aixafa, però no ens podem resignar a assumir que és la causant de tots els nostres mals.
____________________________________________
Les columnes de ceeuropa.cat representen les opinions dels seus autors. En cap cas representen les opinions del departament de premsa del club en particular ni del CE Europa en general. Només els diferents autors de les columnes són els responsables directes dels seus escrits.
