El pinso és intocable
Les subvencions que es fan de pregar en el futbol de casa nostra també porten de cap als mitjans de comunicació locals. Ara resulta que el tancament de la ràdio i la televisió de l’Hospitalet s’ha posposat. L’alcaldessa, Núria Marín, va assegurar que ho feia “per salvar les polítiques socials de la ciutat”. Però a cas els mitjans no ofereixen un servei social? Després que les crítiques brotessin, es va aplaçar el tancament. La directora de TV3, Mònica Terribas, també va haver de frenar els peus a la pretensions de la Generalitat.
Tot i que crec que s’ha de reduir el pressupost que rep la televisió pública, sobretot en temps de crisi, no comparteixo la manera de fer del president Artur Mas, que donava per fet que les retallades afectarien a la cadena, però no al futbol. Però Terribas el va atacar per on més mal fa: retallades? D’acord, però amb 40 milions d’euros menys TV3 s’haurà de replantejar les retransmissions de la Lliga i de la Champions, com va advertir. I de sobte, tot queda en l’aire. Clar, el futbol, el pinso de la societat, és intocable. El sentiment local va més enllà de la categoria en la que juguen els equips de futbol. O això és el que crec. Però no sembla ser suficient per als polítics. No, al menys, als de Catalunya.
Perquè bé que hi ha subvencions en l’àmbit de la literatura catalana, de la cultura o del disseny. En l’arquitectura i per crear empreses. És més, hi ha molt poca gent que no ha estat agraciada per algun tipus de subvenció. Poca gent i el futbol. És clar que amb les quantitats econòmiques que mou, com es va ressaltar diumenge al programa de televisió 'Salvados', no és d’estranyar que no estiguin tocats per la vareta de l’estat. Excepte per les requalificacions dels terrenys, deutes milionaris ajornats o perdonats, que continuaran a l’alça i, com asseguren els economistes, mai seran saldats. Per tant, el futbol català orfe de l’estima dels polítics.
A Espanya, 22 clubs s’han adherit a la llei concursal per fer front a un futur negre. A Europa, són 23. Els de Primera, sumen un forat de 3.000 milions d’euros. Segona i Segona B sumen uns altres 3.000 milions. Però com que és el pinso de la gent, que distreu de temes més importants i evita que alci la veu davant la crisi que pateix el país i les desigualtat que viuen els ciutadans, quan hi ha futbol, desapareixen els problemes. Però els clubs petits, de categories regionals, necessiten les concessions de l’administració per sobreviure. No per pagar els sous dels jugadors, òbviament, sinó per no deixar que les instal·lacions es converteixin en blocs de ciment oblidats.
L’Europa té la gespa esvelta que gaudeix ara. Encara que, de ben segur, d’aquí quatre anys semblarà un tros de pa sec. Per l’ús, però també pel manteniment posterior. És cíclic i passa exactament igual amb altres terrenys de joc, com el del Martinenc. Altres clubs, en canvi, reben les ajudes amb compta gotes. O menys de les promeses. Clar, com que el futbol català no és el pinso de la majoria, doncs no cal gastar-s’hi els diners. I així és normal que vagi a la deriva.
____________________________________________
Les columnes de ceeuropa.cat representen les opinions dels seus autors. En cap cas representen les opinions del departament de premsa del club en particular ni del CE Europa en general. Només els diferents autors de les columnes són els responsables directes dels seus escrits.
