Sobre copes i ridículs
Vagi per endavant que no entenc ni comparteixo la decisió que va prendre el Barça. De fet, encara no hi veig el problema a jugar un partit més de pretemporada, gairebé 72 hores després de l’amistós al Marroc i amb la possibilitat de fer més de les tres substitucions habituals. I si el problema hi és, encara entenc menys perquè no hi era fa dues setmanes quan ja es coneixia l’agenda de partits amistosos i va aparèixer de cop, a falta de només quatre dies per disputar-se el partit.
Però aquest no és el tema; el Barça no ha actuat correctament –almenys sota el meu punt de vista i el de molta gent–, però com a entitat privada que és, el club mira, com és lògic, pels seus interessos i actua segons el que més li convé. El problema el té la Federació Catalana de Futbol –i per tant, tots els clubs que en formem part– amb una competició que fa anys que està tocada de mort. Perquè aquest del Barça no és un cas aïllat. No van tenir el mateix ressò mediàtic ni segurament el context era el mateix, però el del Barça no és la primera espantada a la Copa Catalunya en els darrers anys. Ara fa un parell d’estius, l’Equipo Ja va arribar a una ronda força avançada de la Copa perquè diversos equips de 3a i 2a B es van negar a jugar-hi i van renunciar a la competició, així com altres equips que van prendre la mateixa decisió perquè els partits els trastocaven el calendari de la pretemporada.
A mi la idea de la Supercopa no em desagradava en absolut. Potser era una mala jugada pel Manlleu, l’equip de Tercera que havia aconseguit la classificació per a ‘la final a quatre’ i somiava en enfrontar-se a un dels dos grans de Catalunya –Barça o Espanyol–, però era una bona solució: la Copa Catalunya quedava pels equips modestos del país i es creava un títol simbòlic per als dos grans que ajudava a donar ressò mediàtic a l’altra competició. Però està clar que no ha quallat. Ara, després del partit del dia 26, si és que finalment s’acaba jugant, tocarà buscar noves alternatives o deixar-ho estar definitivament, perquè fer el ridícul un any rere l’altre no es gens beneficiós pel futbol del nostre país. Debatre si es vol comptar amb la presència dels dos grans –sobretot del Barça–, amb els desavantatges que això comporta, perquè donin prestigi a la competició (m’imagino que no serien tan recordades les dues Copes Catalunya de l’Europa si a les semifinal i a la final s’hagués guanyat a Santboià i Sabadell, per dir dos equips, enlloc de Espanyol i Barça) o crear una competició deixant-los de banda.
Pensar quin format és el més adient, en un calendari que s’adapti a la planificació dels equips... intentar trobar una solució per crear una competició atractiva, competitiva i que no resulti una molèstia. Perquè ja podem anar parlant sobre el bon paper que faria Catalunya en una hipotètica participació en un Mundial, de que tenim de les millors pedreres de l’Estat o de l’èxit enguany de la selecció amateur, que sinó sabem ni organitzar una competició que satisfaci i il•lusioni als nostres clubs...
____________________________________________
Les columnes de ceeuropa.cat representen les opinions dels seus autors. En cap cas representen les opinions del departament de premsa del club en particular ni del CE Europa en general. Només els diferents autors de les columnes són els responsables directes dels seus escrits.
