Acostumats a veure la Gramenet a Segona B, pocs duels s’han pogut viure entre l'equip blau i l'escapulat en les últimes dècades. De fet, en aquests nou segle, els graciencs s’han enfrontant en més ocasions al filial colomenc que al primer equip de la Grama en competició oficial de lliga.
EFEMÈRIDE AMB LA GRAMENET
(Un article de Genís de Moner)
Fa dos anys, després d’una greu crisi econòmica i institucional, els de Santa Coloma descendiren de categoria, fet pel qual al Nou Sardenya podrem gaudir per segon any consecutiu de la visita d’un dels històrics del nostre país. Sense comptar l’any passat, Europa i Gramenet no coincidien a Tercera des de principis dels noranta. I en un d’aquests duels es produí una anècdota ben curiosa que ens arriba de la mà de l’internauta ‘rusadir’ i el seu bloc dedicat exclusivament al conjunt colomenc.
En la 6a jornada de la temporada 1990-91, exactament com enguany, la Grama visitava el vell Sardenya en partit lliga. Aquell encontre però, va estar a punt de no jugar-se o almenys així ho intentaren des de Gràcia per dos motius ben diferents. En primer terme perquè havia estat plovent de manera intensa durant tot el cap de setmana, fet que podia perjudicar notablement l’assistència a l’estadi i, en segon lloc, perquè un dels cracs del conjunt escapulat, l’atacant Castillo, estava sancionat per aquell encontre. Per aquest motiu i aprofitant la intensa pluja, els locals decidiren posar plàstics als desguassos del camp per tal d’intentar inundar el terreny de joc i traslladar el partit a una altra data.
D’aconseguir-ho, Castillo hauria complert la sanció contra un altre rival i l’afluència de públic hagués estat més nombrosa en un dia on la climatologia hagués acompanyat (quins temps quan el taquillatge arribava per alguna cosa més que simplement pagar la tripleta arbitral!). La pilleria dels escapulats però, se’n va anar en orris quan el visitant Vicente Moreno es va donar compte de la jugada. El jugador colomenc, després de comentar-ho amb el seu entrenador, va enretirar els plàstics que taponaven els desguassos i el partit es va poder jugar. I com era d’esperar, l’Europa va acabar perdent aquell duel que no va desitjar jugar mai amb un gol visitant a falta de quatre minuts pel final.
