EFEMÈRIDE: LA MONTAÑESA
(Un article de Genís de Moner)
Tots els equips, sobretot aquells més modestos, tenen al llarg de la seva història un any que queda per sempre en el record; una temporada extraordinària que es segueix recordant amb el pas dels anys i es transmet de generació en generació. L’Europa de les Copes Catalunya, el Figueres de la 2001-2002 que va arribar a semifinals de la Copa del Rei... i la Montañesa de la primera temporada a Tercera, en són clars exemples.
L’any 2010 el club de Nou Barris aconseguia, per primera vegada en la seva història, l’ascens a Tercera. Amb Martinenc, Júpiter, Horta i Sants deambulant per categories regionals, la Montañesa es convertia en el cinquè equip de la ciutat per darrere de Barça, Espanyol, Sant Andreu i Europa. I la temporada següent, la 2010-2011, ja de per si històrica pel debut de l’entitat a la categoria, acabaria esdevenint un any inoblidable, d’aquells dels quals parlàvem a l’inici del present article. Els groc-i-negres es presentaven a la categoria amb la il·lusió del debutant però conscients que no seria un curs fàcil; club modest de barri i amb un dels pressupostos més baixos de la lliga, la salvació semblava un objectiu més que raonable.
Però la realitat va superar qualsevol de les expectatives i tots ja en coneixem el desenllaç: els de Miki Carrillo van acabar la temporada regular en segona posició i van tocar el somni de l’ascens amb la punta dels dits, caient en la tercera i última ronda de play-off contra el Sestao River en un partit agònic. A més, en el doble duel contra l’Europa, en un nou derbi ciutadà, els de Nou Barris es van endur la victòria en ambdós enfrontaments –2 a 1 a casa i un sorprenent 0 a 3 a fora que va deixar glaçat el Sardenya– fent d’aquella temporada, un any encara més històric i inoblidable per al club. Ara, dues temporades després i ja sense Miki Carrillo ni cap dels jugadors que formaven aquella plantilla, la ‘Monta’ lluita per objectius més modestos, i mantenir-se a Tercera ja és un premi pels de Nou Barris.
Seguir amb la imbatibilitat davant l’Europa –el duel de l’any passat es va saldar amb una altra victòria groc-i-negra i un empat– seria donar una altra gran alegria a uns aficionats que viuen els anys daurats de l’entitat amb especial il·lusió. Els de Dólera, per la seva banda, intentaran endur-se els tres punts en joc que els permetrien seguir ocupant posicions de privilegi en la classificació i aconseguir així la primera victòria, en categoria estatal, contra el nou rival ciutadà.
