HISTÒRIES DEL RIVAL: CORNELLÀ
(Un article de Genís de Moner)
Entrevista al tècnic Jordi Roger
En la primera jornada intersetmanal d’aquesta temporada, l’Europa s’enfronta al flamant líder de la categoria, un Cornellà que encara no coneix la derrota aquest curs i que suma set victòries i tan sols un empat. I al capdavant d’aquest equip hi trobem a un vell conegut de la casa, Jordi Roger. Exjugador escapulat la temporada de l’última promoció d’ascens amb Juan Moscoso i entrenador del futbol base durant tres anys –amb ascens inclòs de Preferent a Nacional amb el Juvenil B–, Roger està vivint un moment dolç al capdavant de la primera plantilla del Cornellà, equip el qual va agafar les regnes l’estiu passat. I aprofitant l’avinentesa, des de ceeuropa.cat hem decidit fer, per aquesta jornada, una prèvia un xic diferent. Hem volgut parlar amb Jordi Roger per conèixer com veu la temporada i quins records guarda de la seva etapa com a escapulat.
No em negarà que aquest any les coses no han pogut començar millor. S’ho esperava?
Estic sorprès perquè començar fent 22 punts de 24 possibles és quelcom que tot entrenador desitja, i més veient el nivell d’una categoria tant competida com aquesta en que qualsevol equip pot guanyar a qualsevol, però nosaltres sortim cada partit a guanyar i de moment ens estan sortint molt bé les coses.
A més, l’equip està tenint aquella mica de sort necessària, guanyant molts punts en els últims instants de partit.
Jo no parlaria de sort. Crec que això no és sort; els partits duren noranta minuts més l’afegit i crec que el veritablement important és la fe i la constància que té aquest equip per buscar la victòria fins l’últim instant. Aquesta última jornada, per exemple, jugàvem contra la Pobla de Mafumet, en un camp molt difícil, i als últims 10 minuts vam treure un migcampista per posar un davanter, i amb quatre davanters al camp vam anar a buscar el partit. Ens va sortir bé i vam marcar al 85’, però és que això és futbol. Els partits duren noranta minuts més l’afegit i fins que no xiuli l’àrbitre... Però sí que és veritat que estem en una dinàmica positiva i els gols que l’any passat no entraven ara ho fan.
I això no para i dijous toca un vell conegut, l’Europa. Com veu l’equip escapulat enguany després d’una temporada tant complicada com l’anterior?
L’Europa té un equipàs. Té un míster que fa molts anys que està a la casa i la coneix molt bé i a més aquesta temporada han fitxat molt bé. Han construït un molt bon grup i som conscients de les dificultats amb les que ens trobarem dijous. L’Europa és un dels candidats a estar a dalt a final de temporada, això ho tinc molt clar.
Parlant d’equips que estaran a dalt a finals de temporada; quins creu que són els candidats a jugar el play-off d’ascens?
No m’agradaria deixar-me’n a cap, però crec que la cosa estarà entre Olot, Europa, Pobla de Mafumet, Santboià, Manlleu, Terrassa, nosaltres, és clar, i algun més. I he dit Terrassa perquè encara que ara està allà baix, veig la qualitat dels seus jugadors i estic segur que tiraran endavant, ja veurem com acaba. El que està clar és que hi ha uns set o vuit equips que lluitarem fins al final per quedar entre els quatre primers. I pel que fa a nosaltres, intentarem lluitar fins el final per aconseguir el nostre objectiu, que no és cap altre que classificar-nos entre els quatre primers. I si quan quedin quatre o cinc jornades tenim l’opció de quedar campions, doncs ho intentarem, però el nostre objectiu no és cap altre que quedar entre els quatre primers.
Analitzat ja una mica el present, deixi’m tirar la vista enrere. Havent treballat en ambdós clubs, quines són les principals diferències que hi veu entre Europa i Cornellà?
No m’agradaria parlar de diferències; cada club té les seves coses bones i les seves dolentes. El que et puc dir és que els tres anys que vaig estar a l’Europa com a entrenador hi vaig estar de meravella. Vaig estar-hi molt a gust i vam aconseguir resultats molt bons. I aquí al Cornellà porto cinc anys. Hi hem fet molt bones temporades al Juvenil de Divisió d’Honor, hi ha un bon clima de treball, molt humà i alhora molt professional, i també hi estem molt a gust. Aquí m’han donat l’oportunitat d’entrenar al primer equip i estic molt agraït, però també ho estic de l’Europa.
Parlem de semblances, doncs. Ambdós clubs tenen uns dels futbol base més importants de Catalunya...
Doncs sí. Jo que he treballat a dalt de la piràmide del futbol base, amb el Juvenil A, et puc assegurar que el Cornellà té, després de Barça i Espanyol, el millor futbol base de Catalunya, i un dels millors d’Espanya si parlem de clubs no professionals. I això són dades, números, no ho dic perquè hagi sigut entrenador del Juvenil. Aquí al Cornellà s’hi treballa com enlloc, s’hi treballa molt bé i hi ha entrenadors molt bons que ho viuen i hi dediquen moltes hores. I a l’Europa més del mateix. Té un dels millors futbol base de Catalunya, faltaria potser acabar de donar un pas endavant amb el Juvenil A.
Entrenador en el futbol formatiu durant molts anys, t’arriba l’estiu passat l’oportunitat d’entrenar el primer equip del Cornellà a Tercera. T’ho esperaves?
Nosaltres, quan fitxem pel Juvenil A del Cornellà tenim la intenció de fer-ho el millor possible. El primer any quedem quarts en lliga i el segon vam aconseguir arribar a semifinals de la Copa del Rei, caient davant de tot un Real Madrid. Aquell any sí que es va parlar molt de nosaltres i vam tenir l’opció d’anar a algun primer equip. Aquí al Cornellà també se’n va parlar però vam decidir esperar un any per seguir evolucionant i formant-nos com a entrenadors, i la nostra hora va arribar un any més tard.
I poc més d’un any després d’arribar-li aquesta oportunitat, es troba líder invicte de Tercera Divisió, al capdavant d’un equip que tothom senyala com el gran favorit de la categoria. Com es veu d’aquí cinc o deu anys?
La meva intenció és sempre mirar cap a munt, intentar ser professional del futbol. Sé que és molt difícil, però no em preocupa. Treballo i visc molt al dia a dia i no sabem mai on podem estar demà, per tant, intento gaudir del moment. M’agrada anar pas a pas. Tinc 33 anys, estic molt content on estic i ara vull intentar pujar de categoria amb el Cornellà.
I ja per acabar. Quins records té de la seva etapa com a escapulat?
Els records que tinc com a escapulat són boníssims. Si vaig viure algun moment una mica més difícil, potser al final de la meva etapa al club, ja ha quedat esborrat perquè els bons moments els superen amb escreix. També guardo un gran record de la temporada que vaig ser-hi com a jugador en la qual vam fer play-off amb Moscoso. A l’Europa hi tinc molts amics perquè hi treballa un grup humà impressionant. A més, és un dels clubs més importants de Catalunya i per mi sempre és especial un partit contra l’Europa.
Fotos: Arxiu ceeuropa.cat i Artur Tura (remimages.com)
