HISTÒRIES DEL RIVAL: FIGUERES
(Un article de Genís de Moner)
Fa poc més de deu anys el Figueres visitava Riazor en el partit de tornada de, ni més ni menys, les semifinals de la Copa del Rei i es convertia així en l’únic equip de Segona B que arribava a la penúltima ronda del ‘torneig del KO’ –fita que va igualar el Mirandés la temporada passada–. Sis temporades després l’equip visitava camps com el de la Bàscara, el Ventalló o el Sauleda, equips modestos del futbol gironí.
Entremig de tot això, un nom de molt mal record pels empordanesos, el d’Enric Flix. Fundat l’any 1919, la Unió Esportiva Figueres va patir un dur revés l’estiu de 2007. Enric Flix, gerent i fundador de la casa d’apostes esportives ‘Miapuesta’, s’havia fet amb el control del club l’estiu de l’any 2006 i, una temporada després, al·legant falta de recolzament social, va decidir emportar-se el club a Castelldefels. El naixement d’aquest nou club –el Miapuesta Castelldefels– significà la desaparició de la històrica Unió Esportiva Figueres 88 anys després de la seva fundació. Lluny de quedar-se aturats però, un grup d’aficionats figuerencs congregats al voltant de la plataforma de petits accionistes va decidir refundar el club per tornar a començar des de la categoria més baixa del futbol català, l’antiga Tercera Regional. I com l’au fènix, l’equip va ressorgir de les seves cendres i de la mà de Marcel·lí Coto i Arnau Salas va anar pujant de categoria en categoria.
Des d’aleshores, des d’aquell fatídic estiu de 2007, la renovada Unió compta els seus anys en ascensos, celebrant cada estiu que el primer equip es trobava una mica més a prop de la Segona B, categoria que va perdre fa sis anys per culpa d’un senyor que no entengué que el futbol és quelcom més que un simple negoci. Enguany, l’equip és a Tercera, categoria en que no militava des d’inicis de la dècada dels 80, però en que sí milità el Miapuesta Vilajuïga, l’equip que va substituir el Miapuesta Castelldefels. L’enfrontament directe contra l’Europa el curs 2008-2009 es va saldar amb una victòria per a cada equip, mentre el veritable Figueres lluitava aquell any per sortir del pou de la Segona Regional.
