HISTÒRIES DEL RIVAL: OLOT
(Un article de Genís de Moner)
Enguany el calendari de Tercera ha deparat per a la vigília del dia de Reis un dels partits de la temporada. Segon contra primer o el que és el mateix, Europa contra Olot. Dos equips que viuen un moment dolç; històric fins i tot per part del conjunt garrotxí, que és líder de la Tercera Divisió després de 24 anys de no ser-ho.
Una treballada victòria al Guinardó, al vell camp de terra del Martinenc per 2 gols a 3, va servir per mantenir a l’Olot, aleshores entrenat per Roberto Puerto, una jornada més al capdavant de la classificació. Era la quarta jornada de la temporada 1988-1989 i des d’aleshores l’Olot no havia tornat a ocupar aquesta posició a Tercera Divisió. Entremig han passat diversos ascensos i descensos i més de 24 anys fins que enguany, els de la capital de la Garrotxa han tornat a aconseguir aquesta fita. Va ser a la jornada 14, quan una victòria dels olotins combinada amb l’empat del Cornellà al camp de la Gramenet va situar el conjunt aleshores entrenat encara per Rodri com a líder de la categoria.
Un liderat que ha mantingut fins ara i que, passi el que passi, mantindrà almenys dues setmanes més. Campió tres vegades de Tercera (temporades 1956-1957, 1966-1967 i 1982-1983), l’Olot no ha jugat mai a una categoria superior. El cas de l’Europa és diferent, però després de 18 temporades sense ser a Segona B i 12 sense disputar un play-off, l’afició del Nou Sardenya ja somia des de fa uns anys en tornar a viure un altre moment històric.
L’actual temporada sembla idònia per ambdós conjunts per somiar en cotes majors i el duel al Nou Sardenya s’ha convertit en un interessant escenari per mesurar forces. I en un autèntic partidàs que arriba en forma de regal de Reis anticipat.
