HISTÒRIES DEL RIVAL: FIGUERES
(Un article de Genís de Moner)
Parlàvem en la prèvia del partit de la primera volta que de la mà de Marcel•lí Coto primer i d’Arnau Sala després, el Figueres comptava els seus anys en ascensos des de la seva refundació. Quan l’empresari Enric Flix va decidir traslladar el club a Castelldefels i un grup d’aficionats va refundar la Unió, els empordanesos es van conjurar per tornar el més aviat possible l’equip a la categoria que havien perdut amb la seva desaparició.
Amb l’ascens a Tercera d'enguany, tot feia preveure que el pas a Segona B a la primera de canvi no seria tan senzill com fins aleshores, però l’equip sembla disposat a seguir fent història i, recolzats principalment en uns magnífics resultats a Vilatenim, volen acabar l’any en posicions de play-off d’ascens. El Figueres, l’Olot i l’Europa són els tres únics equips que encara no coneixen la derrota al seu estadi. Deixant de banda les estratosfèriques xifres de l’Olot, que compta els seus 15 partits a casa com a victòries, Figueres i Europa també estan cursant una magnífica temporada com a locals.
Si, per exemple, els de Pedro Dólera no coneixen la derrota al Nou Sardenya des del 22 d’abril en aquell fatídic partit contra el Balaguer, els empordanesos no perden a Vilatenim des del mes de novembre de 2011, quan en la jornada 10 de la temporada passada a Primera Catalana van caure 2 a 3 contra el Mollet. Des d’aleshores, ambdós estadis s’han convertit en un autèntic fortí d’on els equips visitants només n’han pogut treure, com a molt, un punt. A fora però, la dinàmica del homes d’Arnau Sala és ben diferent.
Acusats d’un problema semblant al de la Rapitenca, obligats a fer normalment llargs desplaçaments, el Figueres no ha aconseguit trobar la regularitat en els partits a domicili. Només 3 victòries i 2 empats en 14 partits són uns números molt pobres per un conjunt que vol aspirar a acabar en la zona noble a finals de maig, que queden però compensats pels excel·lents resultats aconseguits a Vilatenim. D’això viu el Figueres, de ser un equip que se sent fort a casa i que, gràcies això, ha estat tota la temporada rondant les quatre primeres places –tot i que només hi ha estat en dues setmanes, la jornada 5 i la 7–.
