HISTÒRIES DEL RIVAL: VILAFRANCA
(Un article de Genís de Moner)
Equip modest, pressupost modest i objectius modestos. Que ningú s’enganyi; la temporada passada va ser un miratge, una agradable sorpresa i un premi a la feina ben feta, però el veritable objectiu del Vilafranca és la permanència. Després d’estar 12 anys sense jugar-hi, mantenir-se a Tercera per quarta temporada consecutiva seria un excel·lent premi per un club que ha aconseguit fer de la seva modèstia, virtut. El cas del Vilafranca enguany és semblant al de la Montañesa de Miki Carrillo. Haver de lluitar per mantenir la categoria un any després d’una temporada de somni; tornar a la terra després d’haver tocat el cel.
Canviar el xip no sempre és fàcil, però ho és més si sempre has tocat de peus a terra i d’això Puchi i els seus en saben un munt. La Monta va passar en pocs mesos d’arribar a la tercera ronda d’un play-off d’ascens a patir fins la penúltima jornada per la salvació. El cas del Vilafranca no és tan extrem i, a més, a diferència de la Monta, va aconseguir mantenir el bloc i la majoria dels seus jugadors més importants, però comparteixen punts en comú.
A aquestes altures, l’any passat el degà penedesenc ja tenia la permanència a la butxaca amb 44 punts, gràcies a un inici de temporada extraordinari. La dinàmica en els últims partits però, no era del tot positiva. Tot el contrari que enguany en què el Vilafranca sembla haver deixat encarrilada la permanència en les últimes cinc jornades. Després de la derrota davant del Castelldefels, els de Puchi encadenen quatre victòries en cinc partits i s’han allunyat a 9 punts de la divuitena posició, que ara ocupa el Júpiter i que marca la zona de descens a Primera Catalana. Només l’Olot, intractable líder fins el moment, ha aconseguit vèncer als penedesencs en aquestes últimes cinc jornades, tot i que el Vilafranca va aconseguir avançar-se al marcador al Municipal d’Olot, una cosa que molts pocs equips poden dir aquesta temporada.
A més, en aquests últims cinc partits dels quals parlem, els de Puchi han aconseguit marcar 12 gols, gairebé els mateixos que portaven fins aleshores –el Vilafranca duia 16 gols en 24 jornades–, i només n’han rebut 7, 3 dels quals a Olot. Unes xifres que els han dut de la penúltima posició de la taula a ocupar una còmoda tretzena posició. Treball, pragmatisme i il·lusió. Si algú dubtava del mètode Puchi i del seu equip fa poc més d’un mes, la resposta la té aquí.
