HISTÒRIES DEL RIVAL: VIC
(Un article de Genís de Moner)
Queden tan sols tres jornades per acabar la lliga –per sort, per alguns encara no la temporada– i arriben els partits decisius; els partits on s’hi juguen les garrofes, on s’acaben de decidir les posicions finals. I és aquí quan més incidència té el calendari. Jugar contra equips que no hi tenen res en joc sempre és millor que fer-ho contra un equip que necessita guanyar imperiosament, que sortirà a per totes a aprofitar una de les últimes oportunitats que li queden per aconseguir el seu objectiu.
Lamentablement però, l’Europa s’enfrontarà en aquests tres darreres jornades a dos equips que, com ell mateix, s’hi juguen molt i que per tant, aniran a per totes per endur-se els tres punts en joc. És el cas del Vic, rival de diumenge al Nou Sardenya, equip que es troba en zona de descens però que, a diferència del Balaguer, encara està completament viu. Tres victòries en els últims cinc partits han tornat a donar vida a un Vic que a la jornada 30 era cuer després d’acumular una ratxa de resultats desastrosa. Ara, els de Dani Juvany, tot i trobar-se encara en posicions de descens –de fet hi són des de la jornada 25–, estan totalment vius, només 3 punts per sota de la ‘Monta’, l’equip que marca la salvació amb 35 punts.
I és que amb el Balaguer ja descendit matemàticament, entres sis equips –Palamós, Vilafranca, Vilassar, Montañesa, Júpiter i Vic– es jugaran les dues places restants de descens, així com una dissetena posició que podria ser important en cas de descens d’un equip català del grup V de Segona B. L’Europa es trobarà doncs, davant un equip extra motivat que necessita la victòria per seguir amb vida en un final de temporada que es preveu d’infart. Un equip però, que no té res a veure amb el conjunt que van visitar els escapulats a la primera volta. Amb Dani Juvany a la banqueta, després que la junta directiva decidís prescindir dels serveis de Pere Vila a causa dels mals resultats, el Vic és ara un equip molt més golejador, més valent i que, com a conseqüència d’això, ha perdut la solidesa defensiva de l’inici de campionat. I per a mostra, un botó.
Si en la prèvia del partit de la primera volta ressaltàvem que el Vic era el rei de l’empat de la categoria –sumava, com la ‘Grama’, 9 empats en 16 jornades– i un equip que destacava per la seva solidesa defensiva, amb només 15 gols encaixats, els números indiquen totalment el contrari en aquesta segona volta de campionat. Des d’aleshores, els de la Plana només han empatat dues vegades i han rebut fins a 37 dianes (52 en el total de les 35 jornades disputades). Adrià Buetas doncs, vell conegut de la parròquia europeísta, ha passat de ser un dels porters menys golejats de la categoria a ser un dels més golejats.
Per altra banda però, en atac els registres golejadors vigatans han augmentat considerablement; amb els 34 gols actuals, els de Dani Juvany no són ni molt menys un dels pitjors equips de la lliga en aquest aspecte. Una xifra però, que no ha donat per treure l’equip del descens tot i que encara hi siguin a temps. I ja ho saben, mentre hi ha vida, hi ha esperança. Com a Gràcia, on una victòria davant el Vic ajudaria i molt a posar pressió als dos equips capdavanters.
