HISTÒRIES DEL RIVAL: ARANDINA
(Un article de Genís de Moner)
Dotze anys després de caure per 4 gols a 0 a Alacant, l’Europa tornarà a jugar un partit de promoció d’ascens. Ho farà aquest cop contra l’Arandina del grup VIII, un vell conegut aquests últims anys dels equips catalans que han disputat la fase d’ascens a Segona B. I és que el conjunt castellanolleonès, que fa dos estius va aconseguir l’ascens a la categoria de bronze, ja es va enfrontar al Sant Andreu l’any 2008 i al Santboià el 2010, perdent en ambdues eliminatòries.
Europa i Arandina han signat enguany temporades paral•leles: classificats al playoff com a tercers, tot l’any entre els quatre primers i a remolc dels dos primers classificats –Burgos i Cultural Leonesa, en el cas del grup de Castella i Lleó–, tot i que amb opcions fins al final de lluitar pel primer lloc. L’any passat, també van firmar una trajectòria similar, amb la diferència però que els d’Aranda de Duero jugaven una categoria per sobre que els de la Vila de Gràcia. Aquest curs però, les tornes s’han girat, i tots dos conjunts han signat una temporada per emmarcar, classificant-se per la fase d’ascens amb total sobrietat. I un dels aspectes que més ha canviat en tots dos equips –aquí també coincideixen–, i que ha estat clau en el canvi de dinàmiques en quant a resultats, ha estat la major seguretat defensiva que han mantingut tot l’any ambdós conjunts, convertint-se així en dos dels equips menys golejats dels seus respectius grups.
Això no vol dir però, que es tracti d’equips defensius, sinó tot el contrari; com l’Europa, l’Arandina es caracteritza també pel bon tracte de la pilota i per ser un equip que se sent més còmode amb la pilota en la seva possessió que defensant-se sense ella. Però a diferència de l’Europa, els homes de José ‘Chino’ Zapatera arriben en plena forma al tram decisiu de la temporada. I és que els d’Aranda de Duero arriben més forts que mai a la primera eliminatòria de la fase d’ascens després de guanyar 8 dels últims 10 partits. Una circumstància que el tècnic gracienc Pedro Dólera relaciona amb la duresa del grup català de Tercera, més fort que la majoria dels altres grups estatals en els quals hi ha una major diferència entre els primers classificats i la resta de conjunts.
Sigui quin sigui el motiu, el cert és que els castellanolleonesos arriben després de firmar unes xifres espectaculars en aquestes últimes deu jornades, on només han encaixat 5 gols i n’han marcat 20. I gran part de culpa d’aquests magnífics números golejadores la tenen els seus dos homes d’atac, dos dels màxims golejadors de la categoria i dos dels jugadors més desequilibrants de la plantilla. Parlem d’Ayrton –a qui els aficionats del Santboià deuen recordar– i Gustavo, qui amb 17 i 15 gols respectivament han marcat gairebé la meitat de les dianes del conjunt blanc-i-blau. A més d’ells dos, en el conjunt entrenat per ‘Chino’ Zapatera destaquen també homes de mig camp com Niche, Yeyo o Mato, així com David Durantez, incorporat al mercat d’hivern, i que ha ajudat a l’equip en aquest excel•lent final de temporada.
Els blanc-i-blaus però, pateixen quan no tenen la pilota i davant d’equips físics i que busquen el contacte. Aquí tindrà avantatge l’Europa que ja ha demostrat que, quan cal, sap posar-se el mono de treball i que té, en el seu joc aeri, una de les seves millors armes per fer mal als rivals, sobretot en partits com aquests. I és que, no hauria de sorprendre a ningú que un partit d’alta tensió com aquest es decideixi en una acció a pilota aturada.
Aquí, haurà d’estar atent l’Europa, tant en una àrea com en una altra, i aprofitar la seva superioritat física per marcar la diferència en un partit on serà bàsic no encaixar cap gol. Tècnics i jugadors graciencs són conscients que rebre un gol a casa faria molt mal de cara el partit de tornada, per això intentaran anar a buscar la victòria sense tornar-se bojos, buscant un resultat favorable per afrontar amb major tranquil·litat la visita a El Montecillo.
>> Foto: Julio Calvo / arandinacf.net
