SEMPRE PERILLOSOS
>> (Un article de Genís de Moner)
Si després de dues derrotes seguides –això sí, rere d’un inici de lliga espectacular– donéssim a qualsevol entrenador de Tercera la possibilitat de triar quin camp visitar, segurament ningú triaria el Municipal d’Esports de Manlleu. I això que el Manlleu no està vivint la seva millor temporada, menys a casa, pel que hem pogut veure aquestes primeres sis jornades de campionat. Tot i això, la visita a l’estadi osonenc és sempre sinònim de dificultats. Dos anys seguits disputant la promoció d’ascens; d’aquí ve el Manlleu, de dues temporades històriques per l’entitat osonenca.
Enguany, els de Jordi Dot no són favorits per quedar entre els quatre primers a finals de temporada, però segurament tampoc ho eren l’any passat i el resultat final ja el coneixem tots. No són favorits perquè en dos anys han marxat de Manlleu la majoria dels pilars de la plantilla, sobretot en l’apartat ofensiu. Fa dos estius, Planagumà, Aumatell i Criado van fer les maletes, i aquest curs ha estat Baruc Nsue qui ha posat rumb a Cornellà en un dels fitxatges estrella d’aquest estiu. L’any passat però, amb Baruc com a líder indiscutible de l’equip i demostrant un any més que és un dels jugadors amb més qualitat de Tercera, l’equip va realitzar una temporada magnífica i va aconseguir fer-se amb la única plaça de play-off d’ascens que van deixar disponible el triumvirat capdavanter.
Dot, tècnic del Manlleu
Però els excel•lents resultats no s’entenen només per la qualitat de l’equatoguineà –i per l’excel·lent rendiment també de Manel Sala, una de les incorporacions del curs passat que amb 14 gols va fer oblidar, en part, les baixes de Planagumà i Aumatell–, sinó també per la solidesa defensiva de l’equip. Els quadribarrats van ser un dels conjunts menys golejats de la categoria (29) i a la seva solidesa defensiva s’hi ha d’afegir un nom, el de Dani Barragán, considerat per molts el millor porter del grup V de Tercera el curs passat. Enguany, ja sense Baruc Nsue com a director d’orquestra, l’empresa de repetir promoció d’ascens sembla encara més difícil. A tot això, s’hi suma la baixa d’un dels puntals en defensa, Roger Barnils, però Jordi Dot ha aconseguit mantenir la majoria de jugadors de la plantilla. La solidesa defensiva, els reflexos de Barragán i la capacitat golejadora de Manel Sala són tres dels elements als quals s’aferren a Manlleu per seguir entre l’elit de Tercera Divisió.
A això, s’hi uneix la prolífica pedrera osonenca que cada any va donant jugadors al primer equip –Ot Bofill, titular els últims partits, és el jugador que enguany ha pujat del Juvenil–. El que sembla que aquest any no funciona tan bé com altres anys és la màgia del Municipal. Camp estret, de petites dimensions i amb el públic molt a sobre –característiques semblants a les que ja va patir l’Europa a ‘La Bombonera’ de Nou Barris–, el Manlleu havia fet del seu estadi un fortí.
Enguany però, sembla que les coses no acaben de funcionar a casa. 3 derrotes en 3 partits com a local són els números que firmen els osonencs en aquest inici de lliga, una derrota més de les que va patir l’equip en tota la temporada passada. No sembla però que aquesta hagi de ser la tònica de tota la temporada; Manlleu sempre ha estat territori hostil i això no té perquè haver canviat. Cal anar molt previngut.
