UN FORTÍ ABANS INEXPUGNABLE
>> (Un article de Genís de Moner)
El que no va aconseguir cap equip en tota la passada temporada, enguany ho va aconseguir el Palamós ja a la primera jornada. Vilatenim, fortí inexpugnable durant tot el curs del retorn del Figueres a Tercera, va caure aquesta 2013-2014 a les primeres de canvi. A més, els figuerencs van perdre davant un dels seus grans rivals, en un derbi empordanès que va caure del bàndol dels del Baix Empordà per 1 gol a 3.
Així, el Palamós va trencar una ratxa d’imbatibilitat com a local del Figueres de 651 dies, que es diu aviat. I és que els figuerencs feia que no perdien des del 13 de novembre de 2011, quan l’equip encara militava a Primera Catalana (jornada 10). Després d’això, més d’una temporada i mitja sense que cap equip marxés de la capital de l’Alt Empordà amb els tres punts: o el que és el mateix, 31 partits sense perdre, amb 22 victòries i 9 empats. I d’ençà de la derrota davant el Palamós, Vilatenim sembla haver perdut la màgia: després d’allò, el Figueres només ha aconseguit una victòria com a local, contra el Terrassa per 1 a 0, mentre que Cornellà (1-3) i Gavà (3-3) van aconseguir marxar de Figueres sense sortir-ne derrotats.
La fortalesa com a local va ser una de les claus del Figueres en la temporada de l’ascens de Primera Catalana a Tercera, així com en el seu gran any el curs passat, que el va dur a lluitar fins gairebé les últimes jornades per la quarta plaça. De fet, els figuerencs van ser l’últim rival que va tenir el Manlleu en la lluita per la plaça que donava accés a la promoció d’ascens, convertint-se així en una de les revelacions de la passada temporada. Enguany, l’equip segueix sent un dels candidats per estar a la part alta de la classificació, tot i que, si no recuperen la fiabilitat com a locals, tot serà més difícil. És cert que els figuerencs han patit aquest estiu un canvi a la banqueta. Un canvi però, que no ho és del tot, perquè Xavi Punsí, nou tècnic del Figueres, era el segon d’Arnau Sala des del 2010.
Segurament, no existeix una relació directa entre aquesta davallada de resultats com a locals amb el canvi en la direcció de l’equip, però és ben cert que l’equip ha capgirat els números respecte a les temporades anteriors. I és que tot el que treia el Figueres a casa, aquest any ho està aconseguint fora de casa. Amb nou punts –tres victòries en quatre partits- dels tretze aconseguits lluny de Vilatenim, el Figueres està compensant els seus mals resultats a casa amb uns bons números a domicili. Veurem doncs, si l’Europa es pot aprofitar diumenge d’aquest mal inici del Figueres com a local. Vilatenim sembla haver perdut la seva màgia i d’això se n’haurien d’aprofitar els escapulats després d’aconseguir-hi un empat l’any passat.
Les mides del camp però –terreny de joc força més gran que la majoria de camps del grup V de Tercera–, segueixen sent les mateixes a les quals costa acostumar-se a tots els equips de la categoria. Des de l’any passat, Vilatenim ja no és de gespa natural, però la singularitat del camp –un estadi que va viure no fa gaire anys una semifinal de Copa i partits de Segona– hauria de seguir complicant la vida als rivals, acostumats a un terreny de joc més petit. Vilatenim sempre és Vilatenim i crea un respecte.
