TRAJECTÒRIA ASCENDENT
>> (Un article de Genís de Moner)
Amb tot just tres anys de vida i amb la quarta temporada de la seva curta història recent iniciada, el Futbol Club Ascó viu enguany el seu any més il·lusionant. Després d’una ratxa de quatre victòries en les cinc últimes jornades, els tarragonins ocupen plaça d’accés directe a la promoció d’ascens a Segona B i semblen voler donar la raó a aquelles veus que abans de començar la temporada els etiquetaven com una de les possibles sorpreses aquest curs a Tercera.
I és que l’Ascó, malgrat la seva escassa història i ser un recent ascendit, ha començat la temporada com un autèntic tro. Els de Miguel Rubio només s’han quedat sense puntuar al camp del Cornellà en aquestes primeres nou jornades, en les que han sumat un total de sis victòries i dos empats. A més, són el segon equip menys golejat de la categoria (6), només superats pels fins fa poc líder, la Montañesa. Amb tot, i per trobar un però a l’inici de temporada de l’equip, els tarragonins no han trobat encara la facilitat de cara a porteria que els va portar l’any passat a ser de llarg l’equip més golejador del grup II de Primera Catalana.
Però Tercera no és Primera Catalana, tot i que els de Ribera d’Ebre semblen entossudits en demostrar que tenen equip de sobres per estar també en la part alta de la classificació de Tercera. I el diumenge al Nou Sardenya, en la que serà tot just la tercera vegada que Europa i Ascó es veuen les cares en tota la seva història, pot ser una bona pedra de toc per descobrir el potencial dels tarragonins. De moment, si hem de fer cas dels escassos precedents entre ambdós equips, les estadístiques en els duels directes afavoreixen clarament els escapulats, que encara no n’han sortit derrotats mai. En l’últim i únic precedent al Nou Sardenya, els de Gràcia van vèncer per 2 gols a 0, mentre que en la primera volta a Ascó van firmar les taules.
Aquell, i per explicar perquè ambdós conjunts només s’han vist les cares en una sola temporada, era el primer any de vida de l’Ascó tal i com el coneixem ara. I és que l’agost de 2010, amb la fusió del CFJE Ascó EF i el Benavent, el FC Ascó va convertir-se en nou equip de Tercera, adquirint la categoria de l’equip del Segrià i les instal·lacions i l’estructura com a club de l’Ascó. Aquell primer curs però, el nou equip va perdre la categoria. Un pas enrere per donar-ne dos endavant. I és que l’any passat, amb una plantilla pràcticament nova –el gran gruix de la plantilla viu aquest any la seva segona temporada a les files de l’Ascó–, els de Ribera d’Ebre van arrasar al grup II de Primera Catalana.
Enguany, amb la columna vertebral de l’any passat i amb incorporacions d’homes provinents de 2a B com Virgili, Sangrà, Edu Vives, Sergi Duran o Roger Canadell, i una temporada més a les ordres de Miguel Rubio, l’Ascó vol seguir mirant cap amunt, sense que de moment trobi aturador.
>>> Foto: Artur Tura (@thistorics)
