ENCARA MÉS DIFÍCIL
>> (Un article de Genís de Moner)
Conscients de les dificultats econòmics que viu l’equip, a Gavà ja fa uns anys que han pres la decisió d’apostar per jugadors joves i de la casa per intentar mantenir l’equip a Tercera Divisió. Decisió coherent i sensata, però que dificulta l’obtenció de resultats. Tothom sabia que no seria fàcil, i així s’està confirmant. En zona de descens des de la jornada 15 –en va sortir momentàniament a la jornada 17–, l’equip entrenat per Albert Poch es va veure superat la setmana passada pel Vilassar i ja és penúltim a sis punts de la salvació.
En la seva quarta temporada al capdavant del Gavà, el tècnic Albert Poch està vivint els seus pitjors moments quant a resultats a la banqueta blaugrana. Després de tres anys molt bons acabant la temporada amb l’equip a mitja taula i sense patir per la permanència, enguany el conjunt del Baix Llobregat haurà de patir molt més si vol mantenir-se un any més a Tercera. Semblava lògic a principis d’any: perdent cada estiu als millors jugadors i formant una plantilla cada temporada més jove és difícil que això no es noti en els resultats. Si l’any passat el Gavà va ser notícia per ser l’únic conjunt de la categoria en no incorporar a cap jugador extern –els blaugrana no van fer cap fitxatge, només van pujar jugadors del juvenil–, enguany els del Baix Llobregat han perdut els seus jugadors més “veterans” –veterans entre cometes perquè la majoria no arribaven ni a la trentena–.
Imatge del darrer Gavà-Europa a La Bòbila
Així, amb una plantilla on el jugador de més edat és nascut l’any 1992 (Unzué) és difícil competir en una categoria on l’ofici i l’experiència són qualitats tan importants. Amb tot, i tenint en compte la posició que ocupa a la taula, s’ha de reconèixer el mèrit enorme d’aquest Gavà i del seu entrenador. Poch ha aconseguit treure un rendiment increïble al seu equip en aquestes últimes temporades i és innegable que els blaugranes practiquen un bon futbol. Valent i fidel a les seves idees, Albert Poch ha implantat un joc de toc i ofensiu a Gavà, i amb una plantilla tan jove el marge de millora és enorme. El problema és que a l’equip li falta consistència i li costa imposar el seu joc.
De les 14 derrotes, la meitat han estat per 1 gol a 0. A més, a casa, en un terreny de joc gran i de gespa natural, només ha aconseguit dues victòries en tot el curs, menys fins i tot que a domicili. En teoria, les mesures del camp haurien d’afavorir al joc dels blaugrana i la gespa natural perjudicar als equips visitants acostumats a la superfície sintètica, però no hi ha manera. L’any passat l’equip se sentia fort a casa i amb les 10 victòries aconseguides al llarg de tota la temporada com a local van compensar el pobre paper de l’equip a camp contrari. Aquest any, no.
Queda, però, gairebé una volta sencera i aquesta és la gran esperança del Gavà. En un any on podrien baixar més de tres equips a Catalana, els de Poch hauran de fer una segona volta excel·lent si volen seguir una temporada més a Tercera. Saben que tenen el marge de millora molt gran, més que qualsevol altre equip de la categoria, i que tenen jugadors amb qualitat de sobres per contrarestar la seva inexperiència. A més, el projecte esportiu és coherent i s’ha fet una aposta clara i normalment això acostuma a donar resultats.
