L'ASCENS JA ÉS A TOCAR!

El Filial venç l’Olympia, màxim rival en la lluita pel títol, i fa un pas de gegant per certificar l’ascens. Els escapulats s’imposen en un partit molt disputat contra un adversari molt digne. Si l’Europa aconsegueix el triomf la setmana vinent, serà matemàticament campió de lliga. L’Europa i l’Olympia es trobaven les cares en el partit decisiu de la temporada. Per un costat, els graciencs podien donar un cop d’autoritat i segellar el preuat ascens a Tercera Catalana. D’altra banda, els visitants tenien l’oportunitat de pujar al vagó del campionat i disputar-li la primera posició al Filial fins l’última jornada.

 

El cert és que el duel no va defraudar a ningú. Les cares prèvies al xiulet inicial, la concentració que es respirava a la gespa i la convicció amb què ambdós equips van sortir a la boca de vestidors ja feia presagiar un partit d’alta volada. L’enfrontament entre els dos millors equips de la categoria. L’Europa tenia molt clares quines eren les consignes per endur-se la victòria; atacar per les bandes, combinar per dins i mantenir-se indestructibles al darrere. L’Olympia, fer gal·la de la màgica creativitat que atresoren els seus futbolistes a la mitja punta d’atac. El cel encapotat i el dia rúfol dibuixaven un escenari fred que ambdós equips s’encarregarien ràpidament d’esvair. Gràcies, en certa mesura, a la brillant direcció del joc de Carlos Chipantasi des del mig del camp, i és que l’Europa va ballar al ritme que marcava el seu compàs durant els primers 45 minuts.

 

Els graciencs van sortir duent la iniciativa, els centrals alliberats conduïen la pilota fins trobar algun canal interior on superar l’aglutinament de jugadors rivals. L’Olympia asfixiava la pressió sobre laterals i avançava la línia defensiva fins gairebé el mig del camp. L’única solució que trobava l’Europa davant la teranyina que es produïa a les zones centrals eren les passades llargues a l’esquena de la línia defensiva.Però el duel entraria en una nova fase quan els graciencs van obrir el marcador. Passada visionària de Chipantasi entre central i lateral oponents per habilitar Cuadri al carril de l’àrea i servir en safata el gol a Pablo, que només havia d’acaronar la pilota per a fer l’1 a 0. L’Europa havia aconseguit dur el partit allà on més volia; avançar-se al marcador i jugar amb el resultat de l’enfrontament i amb la classificació. L’Olympia, lluny de donar-se per vençut, va alertar Quim Nadal amb una rematada en paràbola que el porter del Juvenil A va poder aturar.

 

La represa va començar amb un Olympia molt impulsiu, abocat a l’atac i envasant l’Europa al seu propi camp. Els visitants cremaven els últims cartutxos mentre els locals es veien sorpresos per l’allau ofensiva del rival. L’Olympia controlava el partit, era intens en la primera pressió i congestionava la sortida nítida de l’Europa. Els de David Vilajoana havien de resistir. I van resistir els atacs oponents amb un Quim molt inspirat que va apagar qualsevol guspira que ensumés a remuntada. El partit per l’ascens començava a pagar factura i eren diversos els futbolistes que necessitaven l’assistència mèdica d’un omnipresent Marçal. L’esgotament, la fatiga i el nerviosisme es palpava a l’ambient. Especialment perquè l’Olympia no donava el seu braç a tòrcer i confiava en treure alguna cosa positiva del Nou Sardenya.

 

Els visitants havien demostrat que la segona posició que ocupen a la classificació no és casualitat; equip amb els conceptes molt clars, amb un model de joc definit, ben treballat, i, sobretot, amb una actitud lluitadora i persistent. Una constància que els ha fet estar al capdavant de la taula durant tot el campionat i els ha conduit a lluitar per l’ascens. Rival molt i molt digne. Si finalment el Filial és campió, l’Olympia podria pujar també de categoria en forma de promoció. L’Europa va saber sofrir per vèncer. El partit es va decidir a pilota aturada, i havia de ser ell, l’home de la temporada, el descobriment, la gasela escapulada, l’extrem amb la gambada més dinàmica i coordinada de la lliga, el pitxitxi Genís Blaso qui posés el 2 a 0 al marcador, refredés el partit i deixés la victòria a tocar. Centrada lateral de Víctor dirigida al primer pal per a què Genís l’enviés al fons de la xarxa.

 

Abans d’acabar el duel, Carlos Sevillano, el revulsiu, la bala d’Alzamora sentenciava el partit definit al segon pal lliure de marca. Feia el 3 a 0 després d’una gran jugada associativa entre Cuadri i Marc Borrull, que havia tornat als terrenys de joc després d’una llarga lesió per donar aire fresc i permetre que l’equip pogués respirar amb les seves descàrregues del joc. Final. Alegria col•lectiva per a una victòria que significa més que tres punts i que deixen el Filial a només un triomf de l’ascens. Un ascens que es podria produir diumenge vinent a camp del Barcino, o bé, aconseguint guanyar un dels quatre partits que queden per disputar. L’èxit conjunt és a tocar.

 

 

ÀRBITRE: Daniel Becerril Peral