GERRO D'AIGUA FREDA

El Filial perd la primera oportunitat de proclamar-se campió i pujar a Tercera Catalana. Els escapulats no poden tombar un Barcino molt intens en un partit d’alt voltatge. Els graciencs hauran d’esperar per aconseguir el campionat. L’aroma del partit i de la setmana ensumava una data clau per al club en la present temporada. L’Europa B es podia convertir en el primer conjunt de l’entitat que assolís l’ascens, el triomf de la regularitat i, sobretot, l’alegria de l’anhelat objectiu que es persegueix des de fa dues temporades, quan es va gestar l’embrió de l’equip en forma de creació del Filial, era a tocar.

 

Diumenge havia de ser un dia de festa, la culminació del treball de tot l’any, el punt i final als bons resultats, l’estocada definitiva a la lliga. Però l’estocada puntual, i si s’escau l’avís, el va rebre l’Europa B. El cert és que l’empresa no era fàcil. Fins ahir, la plantilla només havia ensopegat amb derrota una vegada en la present lliga, contra el Monopol. Precisament un rival de característiques similars a les del Barcino; equips corretjosos, intensos, forts, amb esperit de lluita i amb 3 o 4 individualitats que apugen el nivell del conjunt. Si aquest escenari se li sumen les dimensions del camp, el Municipal de Menorca és sensiblement estret, el Filial pateix. I pateix perquè és un context en el qual no s’hi troba còmode..

 

El duel va iniciar-se amb dosi d’esperances pels escapulats. Tot i no tenir el domini de la possessió, desemparats pel decorat del partit, el Filial controlava les ràfegues d’atac rival i posava en escac la defensa del Barcino utilitzant a Lucho com a referència a la davantera per a què aglutinés oponents. L’equip local ja donava mostres que no posaria les coses gens fàcils per l’Europa, robaven i llançaven ràpids contraatacs que assetjaven la porteria de Jan. Durant els primers 20 minuts va costar posar pausa a l’enfrontament, era un partit a tomba oberta, d’anades i vingudes on era complicat calmar el joc. Antonio i Carlos Chipantasi van haver de fer un exercici extraordinari d’adaptació per a poder entrar en la sintonia que el partit demanava. I precisament en una d’aquestes accions, ‘Chispas’ habilitava a Lucho sol davant del porter per a què el punta escapulat estrenés el marcador. Però l’arquer rival, Eduard Andreu, va tenir una actuació brillant i va impedir que el Filial posés el 0 a 1.

 

Malgrat l’oportunitat desaprofitada, després d’uns minuts on l’Europa B va poder apaivagar el desgavell, Antonio va assistir a l’espai a Lucho, que es redimia i aquesta vegada no fallava i definia amb l’interior, ajustat al pal llarg de la porteria per obrir la llauna i explosionar d’alegria la plantilla escapulada. S’havia aconseguit el més complicat; marcar en territori advers. Semblava que el gol de Lucho atorgués l’ascens, que s’encarrilés el triomf. Però res més lluny de la realitat. A partir del gol gracienc, el Barcino va fer un pas cap endavant. Va anar valent, de cara, decidit a buscar l’empat i la victòria. No es va rendir en cap moment i va obtenir premi. El 0 a 1 va encendre l’espurna als locals per dominar l’Europa B amb ràpides atacs, segones jugades i accions a pilota aturada. I d’aquesta manera, després d’una falta lateral, Jordi Porta rematava en forma de paràbola al segon pal i posava l’empat al marcador just abans del descans. L’alegria dels escapulats només havia durat 4 minuts.

 

El Barcino havia dibuixat un partit francament incòmode pel Filial i la segona part va ser una rèplica del primer temps. L’Europa B ho intentava però no acabava de generar accions clares que anunciessin un possible gol. L’equip local no s’arronsava ni endarreria línies, volia disputar el partit i endur-se el triomf. Aquest va ser el marc dels segons 45 minuts del matx. Fins que, vorejant el final del temps reglamentari, els graciencs van descuidar en certa mesura la serenor, i l’ansietat d’aconseguir els 3 punts no va permetre calmar el joc. Gairebé en l’última jugada del partit, el Filial perdia una pilota al mig del camp després de treure ràpidament una falta i Jordi Porta, de nou, projectava una acurada vaselina que sorprenia Jan i entregava la victòria al Barcino. 2 a 1. Sense temps de reacció i amb els nervis i la tensió a flor de pell Genís va ser expulsat. Gerro d’aigua freda per a l’equip i per als aficionats escapulats que s’havien presentat a la graderia del Municipal de Barcino. L’Europa B encara haurà d’esperar i continuar treballant per aconseguir l’ascens.