El mercat d'hivern a Tercera Divisió s'obre amb una sonada bomba. Álex Cano, capità i llegenda de l'Europa amb 284 partits oficials de lliga i play-off a les seves esquenes, deixa la disciplina gracienca com a 4t futbolista amb més partits de la història del club. Als seus 29 anys, aprofita l'última oportunitat per a ser professional, fitxant pel West Ham United de Londres.
En la seva visita a la capital britànica aquests dies de Nadal, Cano ha aprofitat per ser presentat amb la samarreta del seu nou club i signar el contracte que el vincularà a l'entitat londinenca les properes quatre temporades. Per a debutar, però, haurà d'esperar passat festes per culpa d'un error federatiu. La RFEF (Real Federación Española de Fútbol) va confondre el West Ham amb el Huesca i la documentació, per tant, no és vàlida. Com a la RFEF no es treballa fins després de Reis, Cano s'entrenarà amb els seus nous companys d'equip però encara no podrà debutar a la Premier League.
El fitxatge de Cano resultarà singular, donat que el West Ham el vol com a davanter centre i per jugar només els 10 darrers minuts dels partits que estiguin complicats, rematant els córners de cap i xutant les faltes a la frontal, una nova especialitat del fins ara capità de l'Europa. Des d'aquestes línies volem aprofitar per agraïr a Álex Cano la seva qualitat humana i futbolística defensant l'escapulari i obrir les portes de l'Europa al seu retorn en el càrrec que desitgi. Tot el que faci ell, menys que treballarem nosaltres. Gràcies 'Capicano'!.
Carta de comiat del capità Álex Cano
L’estiu del 2009 vaig aterrar a Gràcia procedent del Marianao Poblet de Primera Catalana. Era jove, tenia 21 anys, i desconeixia per complet dues coses: que faria història a l’Europa i que el Senat no està a Madrid, sinó a la terrassa del bar de la Chus.
Tot i jugar de defensa central, he tingut l’honor de marcar 38 gols més que Messi amb la samarreta de l’Europa. Qui és ara el millor del món, eh? … Bé, si, Manuel Cros, però prometo que aviat jo també tindré un pentinat propi a les perruqueries de Barcelona!
És per això que, amb tot el dolor del cor, deixo temporalment la disciplina del club. A la meva edat faig un salt al futbol professional per agafar el darrer tren que em permetrà assolir un somni que tenia des que vaig arribar a l’Europa: escoltar una megafonia que se senti bé!
Allà començaré de zero, sense fama, reconeixement ni un pesat com en Garreta que em recordi a cada partit la xifra de duels que duc defensant la samarreta. Però prometo tornar a l’Europa per ampliar els 284 partits jugats cap al final de la meva carrera, segurament com entrenador-jugador, allà pels 45 anys. Per sortir 5 minuts a rematar a gol el darrer córner del partit encara serviré.
Trobaré a faltar els càntics que més sonen a l’Europa: “ja correràs, ja, porter!”, “Moratalla, torna!”, “malalts i borratxos”, “linier oftalmòleg” o el que més m’agrada de tots, “només hi ha un Capicano”.
Sempre vostre,
Álex Cano
4t jugador amb més partits a l’Europa
(per sobre de Delmàs, que era bo i tal però ara vist amb el temps, no era per a tant!)