A tots, gràcies!

És difícil començar una carta de comiat. Sempre ho és, sigui pel motiu que sigui. Ara mateix em sento una mica desbordat. Recordo el dia, com si fos ahir, que vaig rebre la trucada d’aquest club. Volien parlar amb mi i tenir un primer contacte informal. Encara recordo la sensació d’orgull i a la vegada de responsabilitat, fins i tot por. Per què no dir-ho?

Han passat molts mesos (pocs per a mi), d’aquell dia fins el d’ahir. Han passat moltes coses, bones i dolentes (aquestes darreres no les recordaré). M’he sentit orgullós, sentimental, estimat, respectat... no se què té aquest espectacular club que m’ha enganxat. Em sento trist, decebut amb mi mateix, frustrat, cabrejat inclús, per no haver complert les expectatives.

El món del futbol és complex malgrat ho donis tot. I ho he donat tot. Absolutament tot. A la meva roda de premsa d’ahir no vaig poder seguir parlant. Era massa dur per a mi. Venia d’estar amb els nois al vestidor i ja hi arribava tocat emocionalment. Ara, a casa i més tranquil, sense mantenir cap componiment, us escric quatre paraules per acabar d’acomiadar-me.

Vull, primer de tot, donar les gràcies al president Guillaume de Bode i a la seva junta directiva: Arturo Ramírez, Robert Biete i Ferran Iraola. Les gràcies per resistir tant i fer-me costat des del primer minut que vaig arribar al club, amb moments molt difícils i crítics. Aquesta paciència no es veu gaire sovint al futbol i crec que es mereixen un agraïment majúscul. Són ells els que em van portar a l’Europa. Eternament agraït. També vull donar les gràcies de tot cor a Marc Maria Sanllehy, pel seu espectacular treball, per ser un amic i per tot el que ha hagut de suportar. La gent no és conscient de la feina increïble i desagradable que ha hagut de fer i aguantar. Cal també agrair a tots els jugadors, sense excepció, que he tingut la sort de poder dirigir i que, us ho asseguro, m’han fet millor entrenador i millor persona. Ells són la meva debilitat. Els estimo de veritat. Són bons ,molt bons, i molts d’ells m’han demostrat que en això del futbol, de tant en tant, hi ha sentiments que marquen.

Gianni, Oriol Dot, Alberto, Joel Marín, Jorge Rojas, Joel i Denis Coch, Martí Tàpia, Àlex Cano, Javi Iglesias, Fer, Alberto Padilla, Àlex Fernández, Carles Montoro, David López, Oriol González, Dani Márquez, Fran Bea, Ruben Cruz “Rubi”, Óscar Sielva, Gabriel i Ivan Vidal, Abel Rita, Jordi Cano, Àlex Poves, Ramon Rovira, Boison, Moha, Gonzalo, Carlos Guzman, Xavi Civil, Nils Puchades, Èric Reverter, Ignasi Varona, Javi Navarro, Sergi Campoy... Em trec el barret amb tots, del primer a l’últim. Moltes gràcies!

A tots els socis i simpatitzants de l’Europa, gràcies pel respecte que m’heu demostrat. Per creure en el nostre estil, les nostres formes i les nostres idees. Em sento decebut per no poder donar-vos l’anhelat somni de pujar de categoria mitjançant el bon joc i que aquest club, el nostre club, tant es mereix. Demano perdó per no poder assolir l’objectiu. Ho hem intentat de veritat. Vull donar les gràcies al meu grup de treball, en Taka, Marc, Basel, David, Sergi, Andreu, William, Diego... per l’esforç i la dedicació absoluta, aguantant moments difícils i ajudant-me amb molta professionalitat i moltes vegades a superar obstacles i veure les coses des d’un altre punt de vista. Em sento orgullós d’ells.

Al meu estimat Àngel Garreta, per ajudar-me tant en moltes coses, més de les que es pensa. Gràcies Àngel. També vull mostrar el meu agraïment a tots els socis i penyes, grups d’animació i afició en general, sense excepció. Sempre incondicionalment al nostre costat, tant si la cosa anava bé com malament. A les verdes i a les madures. Sou increïbles. Com també és increïble el gruix de professionals del club, l’entorn de premsa, excapitans, els socis més internautes... No vol dria deixar-me ningú: Xavi Lucas, Àlex Delmàs, Ignasi Trapero, els Eskapulats, Ramon Ortiz, Carlos Menárguez, Mireia Vidal, Raquel, Pol, Santi Saló, David Prats, Botty, Roger Baquero, Ricard, ‘Nasdepallasso’, la Torcida Escapulada, l’Agrupació, el Caliu Gracienc, la Pep Rovira, Raúl Enríquez, Tomàs Navarro, Mario Piniés, Francisco Javier Monfort, Xelu...

També vull donar les gràcies als nois de BTV, encapçalats per Albert Setó, a Jordi Montalbo, Roger Matamoros, Jordi Brescó, Carles Garcia, Raúl Muñoz, Marcos Arizmendi... A tots aquells que no he citat, a gent que per a mi és anònima però que sempre ha cregut en el projecte i m’ha respectat.

A tots, moltes gràcies. Visca l’Europa!.

Endavant Europa, sempre endavant!.