Agenda

Resultats

Preu Entrades

Acreditacions

El primer intent d'ascens: 1914

28 Juliol 2021 Xavier Vidal
Bonaventura Pelaó (esquerra) i Vicenç Martínez, jugadors que eren directius Bonaventura Pelaó (esquerra) i Vicenç Martínez, jugadors que eren directius Arxiu CE Europa

La temporada 1913/1914, la del primer intent d'ascens, començava amb la proclamació d’un nou president, Frederic Soler.

Soler va convertir-se en president després de l’Assemblea de socis que es va celebrar el 17 de juliol. A la Junta Directiva del president Soler l’acompanyaven com a vicepresident Pascual Rasa, secretari, Juan Puig; vice-secretari, Moisés Bertrán; tresorer, Vicenç Martínez, comptador, Luís Tejero; recaptador, Gabriel Marí; cap de material, Bonaventura Pelaó; i finalment com a vocals, Ramón Alonso, Tomás Suñé i Fernando Plaza.

Com es pot veure, hi ha diversos jugadors dins la direcció del club (Martínez, Pelaó, Plaza, etc.) i no és res estrany, ja que segons els estatuts que s’havien aprovat el 1912, els capitans ho havien de ser i qualsevol jugador tenia el dret de formar part de la Junta Directiva. L’equip es trobava a la Segona Categoria, una per sota de la Primera o de la màxima categoria del Campionat de Catalunya. Aquesta Segona Categoria es va dividir en tres grups: un agrupava equips del Vallès i els altres dos es dividien els equips de Barcelona i voltants. El subgrup de l’Europa estava format pels següents equips: FC Martinenc, Bétulo, Stadium, Mercantil FC, CE Júpiter, FC Andreuenc, Argòs FC i CE Europa.

Malauradament, pocs resultats coneixem del Campionat. Dels que en tenim constància destacarem les victòries per 5-2 al Júpiter i els 4-0 al Mercantil i al Bétulo. D’igual manera tampoc tenim la informació de com es va desenvolupar el Campionat i no serà fins el mes d’agost de 1914 quan sabem que l’Europa disputaria la final contra el CE Sabadell. No ens ha de sorprendre que en dates de la següent temporada encara es disputin partits i decisius de l’anterior. En aquells anys el calendari es respectava poc i els conflictes (reclamacions, alineacions indegudes, etc.) entre clubs s’allargaven de manera infinita. Per tant, el 14 d’agost de 1914 i en el camp neutral de l’Iluro de Mataró, els escapulats jugarien la seva primera final. La victòria significaria ascendir a la màxima categoria del Campionat de Catalunya.

A continuació reproduïm íntegrament la crònica sobre el partit que va aparèixer al diari 'El Diluvio' en la seva edició matinal del 19 d’agost: “Tuvo lugar este encuentro en el campo del Fomento Mataronés entre los equipos Centre de Sports, de Sabadell, y el Europa, de Barcelona, y arbitrando el señor Palomera; del Internacional. En el desempeño de este cargo estuvo acertado y se le aplaudió algunos de sus fallos, pero en otros noté demasiada vista. A las cinco en punto formáronse los equipos en la siguiente forma: Sabadell S. C.: Figuls, Dalmau, Casas, Fau, Monistrol, Comas, Cornelias, Renau, Aragay (G.), Retana Gallar y por el Europa : Colet, Soler, Coma, Pech, Alonso, Bernet, Ventura, Baeza, Martínez, Pelaó y Plaza.

Sobresalieron por su juego Monistrol y Alonso, que fueron los que cosecharon los aplausos del público. Hubo magnificas jugadas por ambas partes, distinguiéndose el Sabadell por su juego y el Europa por su acometividad. Escaparónse una vez los del Sabadell y al ir a tirar a goal Retana, le salió al paso Pech, salvando a su equipo de un disgusto. Colet devolvió difíciles pelotas, por lo que fué aplaudido. Transcurrió la primera parte sin qué ningún equipo viera cumplidas sus esperanzas, pues ningún goal pudieron lograr. Después del consabido descanso empezó la segunda parte, en la cual el Europa estuvo desgraciadísimo, pues a decir verdad debiera haber logrado un par de goals, a lo que se opuso la Providencia y la suerte acompañó al portero del Sabadell.

En una de las arrancadas de éste, después de magnifica combinación entre Monistrol, Renau y Gallar, este último logró el goal de la victoria para su equipo de un schot sesgad que Colet no pudo parar. Ovación. Después de este goal empezóse a jugar bastante duro por ambas partes. No se varió el resultado, quedando pues, campeón de la segunda liga el Sabadell y segundones el Europa.” L’Europa no aconseguiria l’ascens i, tot i que tornaria a arribar a la final del Campionat a la temporada 1915-16 contra el Terrassa, no seria fins cap el final de la dècada que l’anhelat ascens seria una realitat. Allà va començar a forjar-se la gran història dels anys 20.