"MONTAÑESA: 'Sing Star'"
>> Un article de Carles Garcia
Hem parlat algun cop de música en aquesta secció? No sé si en Genís de Moner ho va fer quan s'ocupava d'aquest espai les temporades anteriors, però en cas que sigui una repetició m'haureu de perdonar. Tots som coneixedors de la ratxa que persegueix l'Europa davant la 'Monta' i que sempre ens duu a acabar parlant d'un partit de fa quasi 15 anys quan Moratalla era l'entrenador. Deixem-ho ja! Potser diumenge ens en claven 5 i tornem a tenir tema pel proper cop que ens hi enfrontem. O, qui sap, acabem rebentant la història i guanyem de forma escandalosa, ara que els jugadors es dediquen a derrotar autèntiques bèsties.
Sigui com sigui, he vingut a parlar de música. En cap cas diré res de música convencional, no compararé el joc del proper rival amb un simfonia de Haydn. El que vull explicar va molt més enllà i no utilitza més instrument que la gola i un tambor. La música també forma part del futbol. D’una forma completament oposada a quan sona a llocs tan diferents com el Liceu o Razzmatazz. Els estadis tenen la seva pròpia banda sonora, i la Tercera Divisió no n’és una excepció. No sé si us heu acostat mai al Municipal de Nou Barris, però si no ho heu fet, ja us asseguro que diumenge el tindrem tele-transportat a la tribuna baixa del Nou Sardenya. Des que els groc-i-negres són a Tercera és l'espai que ocupen els aficionats (o animadors) de l'equip de La Prosperitat.
El còctel que es formarà durant el partit entre aquesta zona del camp i els gols (o el gol, depenent d'on ataqui l'Europa), suposarà una anada i vinguda constant de càntics més o menys enginyosos sobre un equip i l’altre i el partit en general. El repertori, més cridat que no pas musicat, assegura, a més, que els dos equips destil·laran futbol pur, només per l'atmosfera que els envoltarà, encara que ningú encerti una sola passada. La màgia de l’animació en els dos sentits sumada a un camp en què el públic és al damunt dels jugadors ho fa canviar tot. Els partits són més macos, els jugadors gaudeixen i ho viuen més, i quan conclou l’encontre hom espera el proper.
L'ambient que es genera en un duel com aquest acaba enverinant fins a l'espectador més silenciós. Més d’un es deixarà dur per la música com si fos enmig d'una festa major en un poble dels Pirineus a quarts de quatre del matí. Diumenge, al Nou Sardenya, futbol i música a l’hora de berenar. Esteu avisats, tornareu cap a casa cantant algun dels èxits del matx. Sigui quin sigui el resultat.
