Encara va veure més clara la seva vocació quan, amb 12 anys, va ‘tractar’ a un fisio amb els coneixements de reflexologia podal que tenia. Ja feia 6 que jugava a l’Escola de l’Europa, on finalment ha acabat ocupant-se de la infermeria escapulada després de formar-se com a fisioterapeuta.

Com vas arribar a l’Europa?
Amb 6 anys ja jugava a l’Escola i després vaig passar a federat. Com a fisioterapeuta vaig arribar fa 5 temporades, ja que de la meva etapa al Filial (mentre finalitzava la carrera) encara tenia relació amb altres fisios. Un cop finalitzada, vaig començar a treballar dins del club amb els més petits.

Quina ha estat la lesió més greu que has tractat al club?
Per sort podria dir que no he hagut de tractar lesions de gravetat, que posin en perill la vida del jugador. He tingut lesions llargues com la de Fer la temporada passada o impactant a la vista, com diversos traus al cap, celles, etc. També dislocacions, on veus una part de l’articulació fora de lloc.

Quina lesió és la més freqüent de totes?
Les més freqüents a qualsevol camp de futbol són els esquinços de turmell i les lesions als isquiotibials. Aquesta temporada ho he pogut verificar, actualment estic fent fins a 7 bandatges de turmell cada dia.

Com es pot prevenir una lesió?
Primer coneixent els factors lesius i a partir d’aquí actuar. És molt complicat, hi ha massa factors com l’alimentació, el descans, l’estrès, la pressió, o la situació del jugador fora del camp, que són factors que no podem controlar, així que el més ideal seria consensuar amb el preparador físic les càrregues de l’entrenament, incloure treballs preventius com el CORE, treball compensatori, treball de força, el treball excèntric...

Com viu el fisioterapeuta la lesió dels seus jugadors?
Quan es lesionen tu ja estàs amb ells, des del primer moment vols que torni a entrenar amb l’equip i competir com la resta de companys però saps que tot requereix el seu temps i treball. Podríem dir que empatitzar amb ells és una obligació per entendre per quines fases està passant, sobretot anímicament. Intentes fer aquest procés més amè pel jugador, explicant-li per cada una de les etapes que ha de passar, posant objectius a curt termini per tal que no s’obsessioni amb el dia de tornar a jugar. El seu primer partit després de la lesió tens els ulls a sobre d’ells en tot moment, patint perquè no hi hagi cap jugada que pugui posar en perill la seva lesió.

Quines són les teves aspiracions a nivell personal?
Temporada a temporada anar progressant, no em poso sostre a les meves aspiracions. Clarament m’agradaria arribar el més amunt possible així que desitjo que la pròxima parada sigui la Segona B amb l’Europa. A banda, el meu objectiu és treballar en algun centre de rendiment esportiu on fer treball de readaptació amb els esportistes, una forma de treballar i divertir-me a la vegada així com faig portant les readaptacions al Nou Sardenya.