El jugador, format a Gràcia, va retornar a l'equip com a jugador sènior per a convertir-se el 2015 en el millor jugador del grup V de Tercera i alçar la Copa Catalunya amb l'Europa. Després de passar per Segona B a les files del Sabadell i recuperar-se d’una greu lesió militant a Tercera amb el Terrassa i el Granollers, Pastells torna a Gràcia per completar una línia defensiva de grans noms i rendiment.

Sergi, què ha suposat per a tu tornar a l’Europa?
Sens dubte una emoció molt forta. Estic molt feliç. Quan vaig marxar vaig saber que un dia tornaria perquè m’agradaria acabar la meva carrera esportiva aquí, a l’Europa. No obstant, sincerament no pensava que tornaria tan ràpid. Aquell 2015 tenia perspectives d’arribar al futbol professional quan vaig fer el salt a Segona B i pensava tornar aquí una mica més endavant de la meva trajectòria, però al final s’han donat aquestes circumstàncies i arribats a aquest punt no podia continuar la meva carrera en cap lloc millor.

Exactament la meitat de la plantilla i del cos tècnic sou ‘made in Gràcia’, o us heu format aquí o hi viviu. Això és un plus de motivació?
Sí, ho és per a tots, no només pels de la casa. Hi ha un bon gruix de la plantilla que ja ha jugat a l’Europa i d’aquesta manera et sents el club més teu i et dona tranquil·litat i un saber estar. Tothom sap com es treballa, com és l’estadi, com és l’afició... En el meu primer partit a l’estadi en l’inici de la pretemporada contra el Llagostera a la Copa Catalunya vaig tenir la sensació com de no haver marxat mai. Estava a casa amb gent de casa. Això és un factor molt important que hem de saber explotar.

Quines són les teves primeres sensacions de pretemporada?
No poden ser millors. El club ha fet un esforç, en sóc conscient, per retenir el talent i el bloc central de la temporada passada i no haver de patir i donar excessives baixes. El tècnic ha volgut incorporar al projecte 5 o 6 peces específiques que s’ajusten molt bé al que vol. Així és més fàcil integrar-se, perquè tothom sap a què juga Vilajoana i et facilita la feina. Per això els jugadors de la casa o que repeteixen també són importants pels que arriben nous. A nivell humà tenim tots els ingredients i futbolísticament també.

Contra el Llagostera va semblar que es jugava un partit ja de plena lliga rodada, amb molta intensitat i mecanismes automàtics...
Quan en essència tens un bloc de futbolistes que repeteix en un mateix club d’un any a un altre i s’ho coneixen tot, tens tu també les idees més clares i és molt més fàcil adaptar-te. Només t’hi has d’adaptar tu i algun altre jugador, no pas tothom. Si tens un company al costat i al davant que saben què vol el míster, ho agafes ràpid i t’ajuda en tots els aspectes. Això ens va a favor respecte clubs que tenen una plantilla pràcticament nova. Igualment, queda molt treball per fer encara i per sí mateix no és garantia de res.

Pot somiar aquesta plantilla amb el play-off d’ascens?
Al final es va acabar molt bé la temporada, en sisè lloc i a l’alça. L’objectiu clarament és millorar, ja ho va dir Vilajoana al principi de la pretemporada. Ens hem reforçat amb jugadors puntuals per donar un plus i per tal de millorar. En el nostre cas millorar vol dir que quedes cinquè o fas play-off. No hi ha altra millora respecte ser sisè el curs passat, així que cal lluitar-ho fins al final. Tenim talent per fer-ho i pot ser una temporada maca al mes de maig. Cal veure-ho partit a partit i després el temps dirà, però lluitar cal lluitar des del principi.

Ets conscient que per a l’afició ets, segurament, el fitxatge de l’any? Et genera pressió?
Sóc conscient que havia generat il·lusió entre els socis i els penyistes. No se si dir que sóc el fitxatge de l’any, que és molt dir, però sí que a mi em suposa estar molt content de tornar i de comprovar el bon record que guarda la gent de mi en l’any de la Copa Catalunya. Ara ja no tinc els 20 anys que tenia llavors, ja tinc 25 i més partits a les cames i experiència, així que això em genera més motivació que no pas nervis o pressió. Espero tornar tota aquesta il·lusió amb bon rendiment i ajudant a l’equip a jugar play-off i si un dia aconseguim l’ascens ja seria increïble! Si l’equip va mantenint la base actual tenim una molt bona projecció. Has passat uns anys fora del club, hi ha alguna cosa havent tornat que t’hagi agafat per sorpresa o que vegis que ara és diferent? Em dona la sensació de no haver marxat mai. Com si els quatre anys fora no haguessin passat. És com si seguís després de la temporada amb Pedro Dólera i fos l’estiu següent. Tot es respira igual. A nivell de club tots els treballadors t’ho posen molt fàcil, la directiva, el cos tècnic... Sorprenentment he estat 4 anys com si fos un ‘erasmus’ esportiu i no he notat res estrany. Es respira la mateixa positivitat.

Quant a la lliga, què et sembla el calendari i els rivals que es trobarà l’equip?
Al final has de jugar amb tothom, tant és l’ordre com te’ls vagis trobant. La lliga et premia la regularitat al cap i a la fi, amb encerts i desencerts. Quan duus molts anys en aquestes categories sí que veus que si jugues aviat contra equips potents que tinguin plantilles més noves tens més possibilitats d’agafar-los ‘freds’ i poc rodats i donar la sorpresa. Per contra, un filial com pot ser la Pobla de Mafumet comença la temporada molt fort físicament i després ja mantenen una altra velocitat de creuer i aquests són preferibles trobar-los més endavant del calendari. La resta, com deia, són equips que acostumen a créixer al llarg de la temporada i no al principi. Amb tot, la lliga ens posarà a tots els equips on ens toqui a la jornada 38. El calendari inicial sí que és potent a nivell de noms, així com el final, que té plats forts en els moments decisius. No obstant, espero que siguin plats forts justament perquè ens estarem jugant coses importants i haguem de necessitar aquells punts que el rival, que pot ser directe, no pugui treure’ns. Espero que no siguin jornades intrascendents, senyal que voldrà dir que tenim aspiracions en el moment més decisiu. Lluitarem per a que sigui així.

El perfil

Parlar de Sergi Pastells és parlar d’un dels noms que més il·lusiona a la parròquia gracienca. En la memòria col·lectiva de l’europeisme hi figura el seu nom en lletres majúscules com un dels jugadors més destacats d’una temporada, la 2014/2015, que va culminar amb la disputa d’un play-off d’ascens i la consecució de la tercera Copa Catalunya de la història del club, amb Pastells com a titular en aquella ja mítica final al Nou Sardenya contra el Girona de Segona Divisió. Jugador de gran tècnica, col·locació, velocitat i lectura del partit, Pastells pot ocupar l’espai defensiu -i també ofensiu- a totes dues bandes del joc. Tot i no semblar-ho, destaca per una bona potència física, capaç d’imposar-se en el cos a cos a qualsevol rival. Pastells és d’aquells jugadors que no te por a entrar amb tot i, a la vegada, treure la pilota netament sense fer falta.

Premiat

La temporada 2014/2015 va ser, segurament, la millor, fins a la data, en la trajectòria esportiva de Sergi Pastells a nivell individual. Va classificar-se pel play-off amb l’Europa, va guanyar la Copa Catalunya al Nou Sardenya i va ser reconegut com el millor futbolista de tota la Tercera Divisió aquella temporada pel programa ‘Marcador Catalunya’ de Ràdio Marca Barcelona. A nivell europeista també va rebre el premi a ‘Jugador amb més Caliu’ (veure foto) que entrega el Caliu Gracienc cada temporada.