Agenda

Resultats

Preu Entrades

Acreditacions

El rival: Peralada (2a volta)

El Peralada, un rival complicat El Peralada, un rival complicat Arxiu CE Europa (Àngel Garreta)

El calendari diu que s’ha acabat l’hivern i arriba el tram decisiu de lliga. La Setmana Santa fa acte de presència i la Tercera busca la manera de desconnectar abans de tornar a la feina. La jornada intersetmanal de dimecres i la impossibilitat d’avançar el desplaçament a Peralada impedeix que l’Europa pugui menjar la mona amb tranquil·litat.

"PERALADA: Un escenari temible"
>> Un article de Carles Garcia

En una competició cada curs més igualada costa trobar equips de la zona mitja que destaquin pels bons números a casa. Si deixem de banda la Montañesa i el seu oasi (els de Nou Barris encara no han perdut a casa), observem que tan sols Ascó i Europa (2n i 3r abans de l’inici de la J31) han perdut menys de tres partits com a locals. O això és el que ens semblaria si no seguíssim baixant la mirada al llarg de la classificació. Quan arribem a l’onzena plaça topem amb el Peralada, un dels millors clubs a casa amb un balanç de 7-5-2.

L’equip de Nacho Castro segueix viu gràcies al rendiment al seu camp (o no ho està més per culpa de les ensopegades a domicili), on ja ha sumat 26 punts en 14 partits (L’Europa, al Nou Sardenya, n’ha sumat 27 en 15 duels). L’última derrota dels empordanesos en un matx que jugaven com amfitrions data del 7 de desembre (0-3, vs Cerdanyola), quan encara corria la jornada 16. Per bé que els bons números del Peralada puguin espantar, cal tenir en compte que els verd-i-blancs estan immersos en una mala dinàmica i no guanyen un partit des del 22 de febrer, en què van derrotar el Sabadell B 2-0. A més, aquesta vegada, al davant hi haurà l’Europa, el segon millor equip a domicili de la lliga, que en cas de guanyar destacaria per haver tret més punts lluny de Gràcia que en els partits jugats com a local.

La no desconnexió en un tram tant dur i atapeït com el que envolta l’entitat gracienca des de la prèvia a la final de Copa, el fet que en 11 dies els de Dólera tinguin quatre partits per davant, les lesions i la proximitat amb els duels amb Monta i Ascó (decisius per al tram final, en diferents sentits) pot ser un handicap que només superen els equips campions. Aprofitar els resultats dels perseguidors per deixar el play-off psicològicament tancat demana guanyar a Peralada. Segellar-ho comportaria seguir ampliant horitzons (i objectius a curt termini), però farà falta lluita. L’equip de l’Alt Empordà sap mossegar i ha demostrat valentia durant tota la temporada. A l’Europa no cal demanar-li res, hem vist de sobres que és capaç d’eliminar els rivals més complicats.