Després d'haver jugat dos amistosos amb el Real Madrid el 19 i el 20 de març, el diaris "El Diluvio" i "La Publicitat" anunciaven amb entusiasme que l'equip portuguès vindria seguidament a Barcelona per jugar un parell de partits amistosos contra el CE Europa. En aquells anys, els equips del campionat portuguès tenien bastanta fama a la península, deguda entre altres a la gira que va fer el Benfica pel Païs Basc (en dos partits contra la Real Sociedad).
A Portugal, el FC Porto també era un equip amb molt reconeixement. Des del 1914, havia guanyat 6 campionats regionals i era recent guanyador del Torneig Taça. En aquell mateix mes de març, ja havia guanyat el Campionat del Nord i estava a l'espera de jugar el partit contra el campió del Sur per disputar-se el títol de campions de Portugal. Segons indica la prensa, aquesta visita de l'equip portuguès a Catalunya es va assolir gràcies al Sr. José Bertrán Escofet, president de la Colònia Catalana d'Oporto.
L'equip lusità va arribar a Barcelona el 23 de març. Amb l'equip ben reforçat amb grans jugadors, tenien moltes ganes de demostrar a tots els espectadors catalans l'efectivitat del seu joc i d'emportar-se dues victòries a Portugal. L'Europa, però, no anava a ser menys i posaria tot l'esforç per demostrar el bon futbol que es practicava a les terres catalanes.
Equip del Porto del 1922, primer campió de Portugal
El primer partit
El primer partit CE Europa-FC Porto, jugat el 27 de març en el camp del carrer Sicília i amb una gran afluència de públic, va acabar amb un contundent 5-1. El cònsol de Portugal a Barcelona va ser convidat i va fer el servei d'honor del partit. A la primera part es van marcar tres gols: el primer gol del partit va ser obra d'Alexandre Cal, jugador del Porto, i més endavant Sotillos, de cap, i Nogués van foradar la porteria de Valença. A la segona part, els jugadors de l'Europa van acabar de rematar el partit amb un gol d'Olivella i dos gols més de Nogués, qui va ser considerat el millor jugador del partit.
Els dos equips van sortir amb les següents alineacions... CE Europa: Bordoy, Serra, Pla, Javier, Pelaó, Artisus, Pellicer, Sotillos, Olivella, Nogués i Alcázar. Porto FC: Valença, José Ferreira, Cunha, Floriano, Pereira (I) Velez Carneiro, Tavares Bastos, Alexandre Cal, Pereira (II), Reis i Lopes Carneiro.
El segon partit
En el segon partit, jugat el 28 de març al mateix camp, tots dos equips, els quals van sortir amb la mateixa alineació del primer partit, van empatar 1-1. Els gols no van aparèixer fins a la segona part: Nogués va marcar per part dels europeïstes i Pereira II pels dragões. Segons la premsa, aquest partit va destacar per ser més dur i agressiu que el partit jugat el dia abans. La premsa d'aquí i la de Portugal, tot i respectar el joc del rival, miraven d'escombrar cap a casa i defensaven fermament al seu equip en les cròniques, on feien diverses observacions personals del partit.
Mentre que la premsa nacional criticava la duresa del joc del Porto, sobretot en el segon partit contra l'Europa, la premsa lusa argumentava que hi va haver gols europeistes que s'havien marcat en fora de joc, cosa que va fer que el Porto jugués desconcertat i acabes responent al camp amb duresa. També es comentava que al Porto se l'hi havia dit que el segon partit que jugarien a Barcelona el disputarien contra el FC Barcelona, cosa que no va acabar succeint.
Aquella mateixa temporada, 1920/1921, el Porto va esdevenir campió de la lliga del Nord de Portugal i campió del torneig entre els equips del Nord i Sud. A la temporada següent, la 1921/1922, s'instaurava el Campionat de Portugal, que tot i que es jugava com un trofeu de copa, es pot considerar el primer torneig oficial de Portugal. El Porto va ser-ne el primer campió.