SABER ADAPTAR-SE A LES CIRCUMSTÀNCIES
Mai és agradable marxar de casa. Enlloc es troba un com aquell racó de món que anomena llar. Passa en la vida particular i també en l'esportiva, on la llar de tots els europeistes és, des del 1995, el Nou Sardenya, aixecat sobre els fonaments del vell estadi de Sardenya, que ocupa el mateix espai des del 1940. La família escapulada, que l'any vinent farà 75 anys que es concentra en la mateixa localització, viu aquests dies un exili forçat del seu Primer Equip a Santa Coloma de Gramenet. La causa, noves filtracions d'aigua que afecten els equipaments del pàrquing i el gimnàs que romanen sota el terreny de joc del club.
Mentre duren les obres de reparació d'aquest dany no causat per cap error del CE Europa, el cert és que l'entitat s'ha vist obligada a buscar un nou espai on desenvolupar la seva activitat i, per una sèrie de característiques, Santa Coloma de Gramenet i el seu Nou Municipal han encaixat en tots els aspectes. L'acollida dels colomencs ha resultat magnífica, i ara són els europeistes els que, durant dos mesos i si els responsables tècnics d'obra mantenen el termini previst, hauran d'acostumar- se a fer de les cadires també blaves de 'Can Peixauet' un acomodament gracienc. Aquesta és la segona vegada que l'equip es veu obligat a exiliar-se. La primera va ser entre el 6 de setembre del 1992 i el 15 d'agost del 1995, quan el vell Sardenya va donar pas al Nou Sardenya després de gairebé tres anys d'obres. Curiosament, l'exili -llavors al Guinardó, camp del Martinenc encara de terra per aquella època- va finalitzar amb un ascens a Segona B la temporada 1993/1994.
En aquells temps van fer una gran temporada i una gran gesta fora de casa els Albarrán, Carvajal, Surrallés, Francisco, Colomé, David Martín, José Manuel, Capella, Ventura i companyia. Qui sap si també a l'exili, marxar de casa serà una causa-efecte pels Rafa Leva, Cano, Alberto, Víctor Duran, Guzman, Valderas, Javi Lara, Camacho o Javi Sánchez, per citar-ne alguns. Sigui com sigui, plantilla i afició necessiten adaptar-se a les circumstàncies i intentar que la vida colomenca sigui el més exitosa possible.
