"JEREZ: Res de 'pescaíto'"
>> Un article de Carles Garcia

- Núria, que ens n’anirem a Cadis!
- A Cadis? Però qui ens ha tocat?
- El Jerez! Que jo em pensava que s’escrivia ‘Xerez’, per algun motiu del passat del club. Però no, no. Amb jota!
- Escolta, jo m’he estat mirant el quadre de rivals aquest matí i els tercers d’andalusia eren uns altres...
- Doncs s’hauran equivocat els del web de l’Europa. Acaba de sortir la bola al sorteig que fa la Federació per 'streaming'. Tant li fa, menjarem 'pescaíto frito' mentre fem la prèvia del partit!
- Doncs a mi em feia més il·lusió l’Arenas, que va estar amb nosaltres a Primera...
- Però aquesta gent també eren de primera fins fa uns anys. Encara tenen més glamour!
- Però escolta, hi anem aquest cap de setmana o l’altre? Que jo vull votar, eh!

[...]

La Núria podrà votar el proper diumenge. De fet, podrà votar per la candidatura de l’Europa, però el que no podrà tastar és el ‘pescaíto frito’ prop del Port de Santa Maria. Com la majoria d’europeistes i, probablement, la resta de seguidors del grup cinquè de Tercera, no en sabíem absolutament res del Jerez dilluns a la tarda. Només els punts i els gols anotats i encaixats. És a dir: res. Durant tota la setmana, el club s’ha encarregat d’explicar que l’equip és de Jerez de los Caballeros (Badajoz), i no “de la Frontera”, que juga de verd-i-negre, que té un estil de joc que aprofita molt bé la pilota aturada i que, un altre cop, hi ha un paio que converteix els serveis de banda en córners.

Però sigui com sigui, a mi m’és ben igual. A l’únic a qui li ha de preocupar per on ataqui aquesta gent és al cos tècnic i a la plantilla. Al cap i a la fi, en saben molt més que nosaltres de futbol, i si ens han dut a tres promocions d’ascens seguides sabran com convertir els punts febles del rival en punts a favor per l’Europa. Del sorteig només n’extrec una cosa: el Jerez és de molt lluny. No com l’Arandina, la Mutilvera o el Socuéllamos, no. De molt més lluny. Tant lluny queda Jerez de los Caballeros, que com el conductor de l’autocar es passi de frenada aparcarem a Portugal! Però d’això ja en parlarem el proper cap de setmana.

El que importa ara és que diumenge el Nou Sardenya s’ompli fins a les banderes (les quatre que onegen cada cap de setmana), que la Vila de Gràcia torni a bolcar-se amb l’escapulari i passem dues hores cridant mentre esperem fer gols a uns desconeguts. Això és l’única cosa que importa, juguem contra el Jerez, contra l’Arenas o tornem a creuar-nos amb l’Arandina. Per conèixer el rival, aquesta vegada haureu de venir al camp. És impossible explicar-vos res. No el coneixem. Un parell d’articles al web i poca cosa més. O sigui que si veritablement heu entrat en aquesta pàgina amb voluntat de saber alguna cosa sobre aquesta gent, l’únic que us queda és ser diumenge al Nou Sardenya. Al cap i a la fi, la pràctica és millor que la teoria. Sempre.