JOSEP VIETA, UN NOM PROPI DEL MÉS PUR EUROPEISME

Homenatge a un dels salvadors del club

Molts noms propis té l'Europa al llarg de la seva centenària vida. Jugadors com Cros, Bordoy, Ventura, Capella... i també  té noms en altres nivells, com el de Josep Vieta, un dels màxims "culpables" que l'Europa actual sigui una realitat i hagi pogut sobreviure als contratemps dels primers anys de vida. Cal recordar que a principis del segle passat l'Europa va ser un dels equips més potents. Va guanyar una lliga (catalana, abans d'existir-ne l'estatal), va arribar a la final de la Copa del Rei -1923- i va fundar la Primera Divisió de futbol.

Malgrat tot, el crack de la borsa el 1929, acompanyat del descens de l'Europa a Segona la temporada 1930/1931, va fer que l'entitat escapulada estigués a punt de desaparèixer. De fet, els directius de l'època van acordar amb el Gràcia, l'altre equip de la Vila, una fusió per nombrar-se "CF Catalunya" i participar a la Segona Divisió. Ho van fer... desapareixent de forma trista als pocs mesos i sense acabar la lliga. Tot i això, alguns europeistes purs, entre ells Vieta, es van negar a la desaparició del nom, els colors i la història de l'Europa. Comenzant des de zero, aquella mateixa temporada (1931/1932) van inscriure l'Europa en la més baixa de les categories amateurs.

Poc a poc, i malgrat passar dues dècades complicades, les dels anys 30 i 40, l'equip va anar veient la llum a pas de tortuga però un pas ferm. A finals de la temporada 1954/1955, com es veu a la imatge, Josep Vieta, ànima del 'nou Europa', va rebre un merescut homenatge popular. Vieta, en els seus anys d'activitat europeista, va passar per gairebé tots els estaments del club, fins i tot en va ser president. Joan Matas va ser el més gran mecenes del club, en una època, els anys 20, farcits de títols. Josep Vieta va ser qui va recollir l'arbre caigut i va mantenir-ne la seva arrel. Tots dos són els principals noms directius de la significativa història d'aquesta entitat.