Carta a l'europeisme
Benvolguda familia escapulada,
Us escric aquestes línies per dedicar-vos unes paraules a tots vosaltres. Com haureu sabut pels canals del club i les xarxes socials, l’any vinent no podré seguir com a entrenador de l’Europa B, tot i que m’hauria agradat molt completar el projecte iniciat fa temporada i mitja. Diversos aspectes logístics familiars m’ho fan incompatible.
Com ja sabeu, vaig arribar a l’Europa iniciada la campanya 2018/2019, quan l’equip es trobava a baix de tot de la taula. A base de treball i esforç dels nanos, que hi van creure, vam poder tirar endavant aquella temporada amb una segona volta de rècord. Iniciant l’actual campanya, ja des de l’estiu vam armar un equip gairebé tot ell nou, donat que alguns jugadors van saltar a categories superiors o fins i tot van arribar al Primer Equip de l’Europa, cosa que ens fa estar orgullosos a tots perquè aquesta és la tasca d’un equip filial.
Aquesta temporada ens hem mantingut a dalt de tot, presentant batalla per la plaça de promoció a Primera Catalana. Llàstima que la malaurada pandèmia de la Covid-19 ens ha deixat sense saber de què hauríem estat capaços dins la recta final. El futbol, com la vida, està marcat per una sèrie de circumstàncies que sovint no controlem. Ara una nova circumstància m’obliga a deixar un club que ja sento com casa meva. No vull marxar sense un record pel meu cos tècnic per l’esforç i dedicació que hi han posat la Leire Landa i en Josep Cordomí.
En aquest curt temps he descobert un club proper, càlid, entranyable, apassionat, amb compromís per les coses i cura dels seus. M’heu fet sentir com a casa tots: directiva, jugadors, fisioterapeutes, coordinadors, afició, socis, penyes… Només puc dir-vos gràcies. Moltes gràcies a tots de part d’un europeísta més. Ja m’hi sento, ja m’heu fet vostre.
Sapigueu que em teniu pel que calgui, per donar un cop de mà des de fora o des de dins si les circumstàncies canvien. Heu guanyat un europeísta més, del vostre equip, del nostre equip.
Visca l’Europa i visca Gràcia!
