Un partit pels llibres d'història
Donarem inici al text d’aquesta editorial posant-los la bena abans de fer-nos la ferida. No us espanteu pel que tindrem el valor d’afi rmar d’aquí unes poques línies, però deixeu-nos que us ho argumentem.
No hi ha dubte que dins la vida i èxits d’una entitat esportiva, en aquest cas l’Europa, allò que fa augmentar el palmarès és el més important. Res és comparable a guanyar la lliga de la teva categoria, a assolir l’ascens a la immediatament superior o guanyar un trofeu per a la vitrina (com per exemple la pròpia Copa Catalunya els anys 1997 i 1998). No obstant, això és purament el palmarès. L’èxit, la culminació de fer el cim. No vol dir que els partits de futbol, en concret, els 90 minuts d’aquells duels que van decidir en el seu dia un campionat, un ascens o un títol fossin els millors quant a pur espectacle d’aquest esport.
És per aquest motiu que el duel de Copa Catalunya entre l’Europa i el Barcelona B passarà a la història. Per sí mateix no va ampliar el palmarès de l’Europa. No ha servit per guanyar la lliga, per ser el vencedor del play-off ni per posar una nova Copa Catalunya a la vitrina. No es tracta d’això. Es tracta del llegat d’espectacle que va deixar al seu darrere.
Sovint es diu, en molts partits de Primera o de Champions, que l’espectacle vist ja paga el preu de l’entrada. En aquest gloriós derbi, l’Europa va pagar, molt sobradament, l’entrada contra el Barcelona B. Constatant les opinions de molts socis, aquest periòdic ha pogut comprovar com, almenys per la generació nascuda del 1970 cap als nostres dies, l’Europa-Barcelona B és el millor partit de futbol, control, ocasions, espectacle, estètica, pressió, lluita i superioritat escapulada que un ampli sector de socis menors de 45 anys ha vist mai a la vida.
És molt contundent afi rmar això i, a la vegada, molt simbòlic històricament. Mostra que la passió per uns colors, la campanya de ‘marketing’ per convèncer a nous espectadors d’afi liar-se a uns colors, no cal fer-la sempre amb títols. La comunió graderiajugadors del derbi contra el Barcelona va ser un moment que difícilment esborrarem tots de la memòria col·lectiva gracienca.
