Corria el minut 93 del primer partit de lliga de la Divisió d'Honor -el primer per a Europa i Barcelona, tot i ser la jornada 2- quan el que era un empat treballat a força de lluita i coratge per l'Europa semblava quedar en no res de la forma més cruel. Jardí, jugador blaugrana, rematava de cap al fons de la xarxa el 0-1 al minut 93. Tota una bufetada amb la mà oberta.

No obstant, l'Europa va fer bona la frase tòpica que diu que la lluita no és negociable. Creient en les seves possibilitats fins al final, Èric Iglesias, obert a l'esquerra de l'atac, va rebre a les seves botes un servei de banda. Pressionat pel seu marcador, es va girar, va buscar angle i va etzibar una rosca impressionant que es va colar pel pal llarg al minut 94, just quan l'àrbitre feia sonar el xiulet (veure vídeo inferior). Una bogeria col·lectiva com poques vegades es recorden a Gràcia -el partit era a porta tancada però molts europeistes van viure el duel per Barça TV en directe-.

Iglesias va començar la seva trajectòria esportiva a l'escola de la Damm i, posteriorment, va passar a l'equip prebenjamí del Barça, on hi va romandre 3 anys. Va canviar el blaugrana pel verd del Cornellà, va tornar a la Damm i, més endavant, al Sant Andreu i el Mercantil. A l'Europa va aterrar en el primer any de juvenil i enguany ha fet el salt des del Juvenil B al Juvenil A.

Iglesias, sense samarreta, en la bogeria col·lectiva de celebració de l'1-1

Èric, primer de tot, com prova 'el dia després'? Has rebut molts missatges?
Sí, estic sorprès per totes les felicitacions que he rebut. La gent sabia com d'important era per mi aquest gol, ja que la pretemporada ha resultat molt complicada per mi. Ho agraeixo moltíssim.

Ja has vist el gol repetit?
Sí, he tingut l'oportunitat de veure'l moltes vegades ja que molta gent va seguir el partit i m'han passat talls personalment o publicats a les xarxes socials.

Quan reps aquella pilota obert a l'esquerra i la controles abans de girar, ja et passava pel cap provar un xut directe?
Quan ens van marcar el 0-1 em va venir un flaix veient que marcaria. Li vaig preguntar a l'àrbitre quants segons quedaven i em va dir "trenta segons". Sabia que només tindria una oportunitat. Vaig demanar la pilota i, només controlar-la, ja tenia al cap la intenció de girar-me i xutar directe. Per sort va sortir bé.

A Vilassar de Mar va debutar amb el Primer Equip en pretemporada

Heu ajornat el primer partit amb el San Francisco per la Covid-19, heu estat dies de prevenció sense entrenar conjuntament, us venia el Barça a casa... es podria dir que el punt és una gesta amb sabor a victòria, oi?
Sense cap mena de dubte! Estem parlant del millor equip de la categoria, amb alguns jugadors que ja han debutat a Segona B, fet que ja et diu la qualitat que tenen. Nosaltres estàvem treballant molt bé defensivament i el gol d'ells en podria haver fet molt de mal, però amb l'empat i tal com va ser, ens fa agafar molta moral per seguir així. L'equip s'ho mereixia.

Aquest estiu amb el Primer Equip vas debutar al camp del Vilassar, on molts de la base vau ser protagonistes de la victòria. Com vas viure aquell dia?
Va ser un dia especial poder debutar amb el Primer Equip i jugar 45 minuts. Em vaig sentir molt còmode gràcies als companys, que sempre t'ajuden a estar tranquil. A nivell personal sens dubte un objectiu és poder formar part del Primer Equip. D'altra banda, aquest fet parla de com de bé ho hestà fent el club apostant per la seva pedrera. Això és una injecció de moral i il·lusió per seguir treballant.