Enguany, com saben tots els aficionats europeistes, ens toca jugar contra el CD Numancia de Sòria, club que, com nosaltres, sap el que és jugar a Primera Divisió. Però aquest no és el primer Numancia amb qui ens enfrontem a la història. Fa més d’un segle, un altre Numancia ben diferent del que trepitjarà enguany el Nou Sardenya va ser el nostre rival.
El 'Foot-ball Club Numancia' va ser fundat també com l'Europa el 1907... i a Gràcia! Efectivament, els numantins tenien la seu social al carrer la Granja número 24, prop de la plaça Lesseps, però l’especial orografia de la Vila, amb carrers estrets i pocs terrenys lliures, els va obligar a buscar el terreny de joc més enllà de Gràcia. Finalment el van trobar al carrer Muntaner, ja a la barriada de Sant Gervasi de Cassoles, cantonada amb el carrer Sant Sebastià (actual Marià Cubí). El camp, situat als terrenys de Can Galvany, estava a tocar del futur Turó Parc; aquesta era una zona on a principis del segle passat va acollir diversos camps de diferents esports (futbol, tennis etc).
El 1912 van canviar la seu social i la van traslladar a tocar del terreny de joc. El Numancia vestia samarreta blanca a ratlles blaves i va començar a competir al Campionat de Catalunya la temporada 1907/08; com sabem, aleshores l’Europa tot just havia nascut i els numantins, per tant, van esdevenir el segon equip gracienc que participava en una competició oficial de la Federació Catalana, després del pioner Sport Club Salut. Però el debut del Numancia no va ser gens lluït; situats a la Segona Categoria van guanyar un sol partit dels 10 disputats, marcant 3 gols i encaixant-ne 31. La temporada 1909/10 l’Europa va entrar a competir de manera oficial i els dos equips es van trobar per primera vegada.
Retall dels diaris de l'època sobre la Copa Canaletes
Aquest campionat, però, va ser extremadament llarg i complicat de seguir i va esdevenir un reguitzell de partits ajornats (jugats mesos mes tard) cessió dels punts al contrincant, no presentacions, etc. Així doncs, el primer partit dels dos rivals es va disputar el 29 de maig de 1910 amb victòria dels blanc-i-blaus per 1-0. A la tornada, la derrota escapulada va ser mes contundent i es va perdre per 1-4. És de suposar que en aquests enfrontaments un dels dos equips va jugar amb una altra equipació que la seva habitual, ja que tots dos vestien igual. Al finalitzar el Campionat, els numantins van esdevenir campions, però per estrany que sembli en aquells anys no hi havia ascensos ni descensos reglamentats, sinó que els equips decidien la seva participació a l’Assemblea de la Federació. Aquest mètode va ser la darrera temporada que es va utilitzar.
Al següent curs els dos equips es van tornar a retrobar, però només tenim el resultat del partit disputat a Sant Gervasi, amb victòria dels locals per 2-1. Els blanc-i-blaus van tornar a ser campions i aquesta vegada sí van ascendir a la màxima categoria del futbol català, on hi estarien les 3 següents temporades (1911/12, 1912/13 i 1913/14). Un onze d’aquell equip campió era: Rocha; Curt, Estadella; Fradera I, Mestres, Bayés; Rodríguez, Barberà, Fradera II, Batllori, Oscós. Enmig de totes aquestes temporades, però, el darrer enfrontament entre Europa i Numància va ser en el marc del torneig “Copa Canaletes” organitzat pel cèlebre quiosc situat a la Rambla barcelonina i que va ser organitzada l’estiu de 1911 a mode d’eliminatòries a un sol partit, amb la participació de 16 equips.
La primera eliminatòria va emparellar Numancia i Europa. El partit es va disputar el 23 de juliol de 1911, perdent els europeistes per 3-1, alineant a: Virgili; Alfaro, Moyano; Olivé, Ventura, Gómez; Alonso, Esteve, Vicenç Martínez, Bonaventura Pelaó i Miñana. Els blanc-i-blaus, després de les 3 temporades al màxim nivell, van desaparèixer definitivament i van entregar el testimoni de màxim representant del futbol gracienc a l’Europa, que poc a poc i en els pròxims anys aniria apropant-se al cor de la Vila de Gràcia.
