Joan Marc Lerones (07/02/01) ha disputat la temporada 2019/2020 amb el Juvenil A escapulat, signant un curs esportiu espectacular. El futbolista va ser cridat a principis de juny per completar els entrenaments de la primera plantilla escapulada amb la vista posada en el partit contra el Terrassa.
Aquest passat cap de setmana va debutar amb l'escapulada sènior i en partit amistós contra el Sabadell a la Nova Creu Alta. L'endemà, a la Ciutat Esportiva del FC Barcelona, va haver de marcar i batallar amb Ansu Fati. Parlem amb ell de les seves recents experiències, de la temporada, de la seva arribada al club i del futur.
Joan Marc, comencem pel principi... Com vas arribar al club?
Després d'estar tota la meva vida jugant als equips base del CD Masnou, el club del meu poble, vaig decidir marxar a la Unificación Bellvitge a Lliga Nacional. En finalitzar aquella temporada vaig rebre una trucada de Gonzalo Riutort, l'entrenador del Juvenil A d'aquest any, oferint-me jugar al Divisió d'Honor del CE Europa com a juvenil de tercer any. Vaig prendre una decisió molt important i difícil perquè sabia que la categoria era exigent, però la il·lusió de poder defensar un club històric en la màxima categoria i poder enfrontar-me a equips reconeguts va fer que no pensés gaire en acceptar la oferta.
Joan Marc lluita amb Ansu Fati en l'entrenament amb el Barcelona B / Foto: FC Barcelona
Com valores la gran temporada que heu signat?
La temporada que hem fet ha sigut tot un èxit. Qui ens diria que al començament de temporada obtindriem la quarta posició de la classificació! Ha sigut una gran sorpresa per a tots, però la dedicació i la confiança que ha tingut tot el cos tècnic en nosaltres i el bon ambient que hem aconseguit en el vestuari ens ha permès arribar on ho hem fet. Hem treballat per objectius, essent conscients en tot moment de qui som i quina és la nostra forma de jugar, i així s'ha vist en cada partit. Òbviament, durant l'any han hagut alts i baixos, partits més bons i més dolents, però sempre hem mantingut l'essència que l'entrenador ens ha volgut transmetre: treballar fort, competir i ser el màxim d'intensos. M'enduc grans records, a molt bons amics i grans aprenentatges per a seguir millorant.
Què vas pensar quan et van cridar a entrenar amb el Primer Equip per preparar el play-off?
Quan em van trucar em vaig alegrar molt i em va fer moltíssima il·lusió. El fet d'entrenar amb ells és increïble, però poder-ho fer sabent que en breu hi ha un play-off ho és encara més. Després d'estar tot el confinament sense poder tocar una pilota, quina millor sorpresa que entrenar amb el Primer Equip de l'Europa. Estic molt feliç. Des del primer moment que vaig començar a entrenar ho vaig fer amb moltes ganes i escoltant tots els consells i conceptes que l'equip m'ha anat ensenyant. Estic aprenent molt dels companys i dels entrenadors i, sobretot, estic vivint experiències que mai hauria imaginat. Aquests dies no els oblidaré en la vida.
El central escapulat a la Nova Creu Alta
En un cap de setmana, debutes en partit amistós a la Nova Creu Alta i realitzes dos entrenaments amb el Barcelona B i fins i tot marcant a Ansu Fati... Com ho has viscut?
Sembla anecdòtic que pugui haver defensar a tot un Ansu Fati, quan sempre estic amb els amics mirant el futbol per la TV, comentant-lo i veient-lo a ell. És un somni fet realitat que he gaudit com un un nen petit. Els dos partits els he viscut molt intensament. Poder jugar al camp de la Nova Creu Alta, amb aquell estadi tan bonic, amb el camp tan immens, contra grans professionals... i jugar al camp del Barça contra jugadors la majoria dels quals han entrenat amb Messi és fantàstic, encara ho estic assimilant. Són records que m'enduré per sempre.
Per a qui no et conegui, com et definiries com a futbolista?
Crec que sóc un central ràpid, contundent, comunicador, amb bona lectura de joc i bona sortida amb pilota. Sóc treballador i sempre vull aprendre més i més.
Quins són els teus reptes de futur?
Ara per ara estic mentalitzat en el play-off. Vull treballar fort, ser intens i competir el màxim per poder sortir de tot això sabent que ho he donat tot. Per mi ja és un repte formar part d'aquesta etapa tan especial i l'haig d'aprofitar molt. No penso en el demà. Vull seguir treballant i el que hagi de venir, vindrà.