El de David Aguilera és un dels noms recordats per l’europeisme en el canvi del segle XX al XXI. Hem volgut xerrar amb ell de passat, present i futur.

Vas arribar procedent del Castelldefels. Com va ser el teu fitxatge?
Duia dues temporades molt bones al Castelldefels i la 97/98, en els darrers 15 partits, vaig marcar 12 gols, fet que va cridar l'atenció i em van venir a buscar. L'Europa estava interessat, però també el Cornellà de Calderé. Amb una reunió amb el president Bartolí en vaig tenir prou per fitxar per l'Europa i puc dir que vaig encertar de ple.

Ràpidament vas connectar amb l’afició. Com recordes el teu pas per aquí?
Connectar amb el públic va ser molt important perquè tothom sap que aquesta és una afició exigent. Si ho dones tot no tens problemes i jo sentia aquesta estima, també per part de la directiva. Van ser, sens dubte, els meus millors quatre anys com a futbolista, disputant un play-off d’ascens a Segona B. Era una època maca, amb un Nou Sardenya que rebia molta gent i també arrossegàvem públic a fora.

Com et definiries com a futbolista?
Sempre he jugat de lateral dret amb molt recorregut, el que avui dia és un carriler. No obstant, em considero polivalent, arribant a jugar en diferents posicions. Sempre acabava les temporades amb un bon número de gols.

Els millors i pitjors records amb l’escapulada?
El més amarg va ser el darrer any, ja que el vaig començar sense fer pretemporada per una artroscòpia al genoll i l’equip va estar tot l’any a la part baixa amb canvi d’entrenador inclòs i salvació agònica en la darrera jornada. Aquell dia contra el Badaloní va ser el més gran que m’ha passat mai. A mi i a molts de l’Europa! No podia marxar del club baixant-lo a Primera Catalana. Com a punts positius, sens dubte, les dues promocions d’ascens a Segona B i l’estima de l’afició.

Des que et vas retirar, a què t’has dedicat?
Vaig entrar a formar part del Cos de Mossos d’Esquadra, que és la meva ocupació professional actual.

Segueixes vinculat al futbol?
Encara hi jugo, amb els veterans del Castelldefels a la Divisió d’Honor de la lliga catalana. Però aviat ho deixaré perquè el genoll ja no aguanta massa més.

Tens relació amb excompanys de l’Europa?
Curiosament Xavi Giménez juga també amb mi als veterans del Castelldefels i després tinc relació freqüent amb Luís Pacha. També tinc contacte amb David Badia, Ros, Surrallés, Serafín o Pau Clavero, a bande del tècnic Juan Moscoso.

Segueixes l’Europa actual?
Sí, pel Twitter i pels diaris esportius. Tinc ganes de passar-me pel Nou Sardenya i jugar un partit amb els veterans. Hi vaig estar a punt una vegada, però no m’ho vaig poder compaginar amb la feina.

Què més voldries afegir pels que et van veure jugar?
Que sempre recordaré la meva etapa aquí com la millor de la meva vida, futbolísticament parlant. Vaig encaixar molt bé i tothom em va demostrar la seva estima. Això va incidir en els resultats positius que vam tenir aquells anys.

El perfil

David Aguilera Muñoz
8 de juny del 1974

4 temporades a l'Europa | 144 partits de lliga | 12 gols

Base al Castelldefels (debutant amb 16 anys a Regional). Amateur al Barça C, Gavà, Castelldefels, Europa i de nou a Castelldefels fins la retirada el 2008.