Ho va fer per viure una nova experiència lluny de casa. Abans d’aterrar a Gràcia, va vestir la samarreta del Lleida i la de l’Atlètic Segre. La temporada passada va formar part del segon equip amateur del Lleida a Primera Catalana, tot i que va alternar alguns partits amb el primer equip a la Segona B. La present temporada amb l’Europa és la primera que afronta lluny de casa i de la seva gent.

Què vas pensar en el moment que et van oferir fitxar per l’Europa?
Ho vaig viure amb molta il·lusió. Feia dies que rumiava la idea de marxar de casa per viure una nova experiència. Estava acostumat a viure a casa i tenia un horari molt establert. De la idea de venir a Barcelona em cridava el fet de poder dur a terme els estudis aquí, començant una vida més independent. Necessitava un canvi d’aires, així que quan em va sortir l’opció de l’Europa no m’ho vaig pensar gens.

Com va ser haver de deixar enrere tota una vida a Lleida per venir a Barcelona?
Els inicis sempre són difícils. El primer problema que em vaig trobar en arribar a Barcelona va ser haver de buscar un pis. Després, no portava gaire bé el tema d’haver-me de fer tots els àpats i dur a terme la compra, que sembla una tonteria, però quan realment t’hi trobes al principi costa. Futbolísticament parlant, em vaig trobar amb companys nous i pràcticament no coneixia ningú. Alguns d’ells ja es mig coneixien entre ells i, al principi, tot va ser una mica incert, ja que no sabia com m’integraria o si respondria futbolísticament. No havia jugat mai a Tercera Divisió i tampoc sabia si donaria la talla. Cada entrenador té la seva manera de fer i els seus conceptes concrets i t’has d’intentar adaptar, encara més nosaltres pel fet que gairebé tota la plantilla era nova.

Com portes viure lluny de la família i els amics?
Cada vegada millor. Ara que ja he agafat el ritme i m’he adaptat a la nova situació, tot és una mica més fàcil. L’ambient amb els companys de vestidor és increïble, si poden ajudar-te en alguna cosa, ho fan sense dubtar-ho.

Aquesta temporada l’Europa iniciava un nou projecte, com va ser aquest inici?
Al principi no sabia ben bé quina situació em trobaria i vaig veure que s’havia reconstruït la plantilla, on gairebé tots els jugadors eren joves. Des del primer dia, l’entrenador ens va marcar que l’objectiu era treballar tots junts per treure el màxim profit. Al principi costa, perquè l’entrenador té una idea molt fixa de joc i per adaptar-se a aquesta metodologia concreta es necessita un treball que costa assumir quan no et coneixes amb la gent.

Actualment ets el pitxixi de l’equip, al costat de Soto, amb 8 gols i estàs entre els deu màxims golejadors del grup V de Tercera. Esperaves un primer any al club tan bo?
Sincerament no volia fer-me expectatives. Estic molt content per com està anant tot, però prefereixo anar fent en el dia a dia. Jo surto al camp per aportar el millor per l’equip, si després marco genial, però allò primordial és sumar pel bé de l’equip. El davanter té aquest pes del gol, però pots arribar fer un gran partit sense marcar, encara que semblarà que no has estat bé.

Com veus l’equip en aquest tram final?
L’únic objectiu real que ens marquem a aquestes altures és guanyar cada partit fins l’últim. Veig un equip molt implicat, que treballa molt bé i té ganes de fer grans coses. La barreja de joventut i veterania és clau, ja que uns ajuden i aporten coses als altres. Hem aconseguit un grup de molt bona gent i molt càlid. En el meu cas, venint de fora, ho agraeixo.

La temporada passada amb el Lleida vas poder disputar les eliminatòries de Copa contra la Real Sociedad i l’Atlético de Madrid, com ho recordes?
Encara no m’ho acabo de creure, perquè són jugadors de Primera Divisió que veus per la televisió i de cop i volta els tens al camp a dos metres. Penses que no és real, que deu ser una figura o algú que se li assembla i l’han posat aquí. Va ser molt il·lusionant, ja que el partit contra l’Atlético va coincidir amb el meu aniversari i va ser el millor regal possible.

Com et definiries jugant?
Sóc més tècnic que físic, ja que no sóc lent però tampoc destaco per la rapidesa. Intento estar sempre ben col·locat. Considero que em faltaria ser més agressiu, tant defensivament com ofensivament i amb més picardia. M’agradaria corregir aquests aspectes amb el pas dels anys i les temporades.

Estudis, lectura i la 'Play'

Jordi Martínez es defineix com un noi simpàtic, alegre i positiu. En broma ens comenta que no té defectes, tot i que en reconeix algun: “hauria de ser més egoïsta. Sóc una mica desordenat i despreocupat en segons quines situacions. Això fa que moltes vegades la gent pensi que no hi sóc, que estic ‘empanat’, fet que alguna vegada també em passa al camp. Hi ha algun moment que estic pensant en una jugada i pot donar la sensació que no estigui connectat al partit, encara que sí que ho estic, però la imatge sí que és una mica la d’estar ‘empanat’ en algun moment”. Martínez comenta que li encanta jugar a la PlayStation, a jocs de futbol i acció. Practica i aprèn nous esports, va al cinema i li dedica espai a la formació i la lectura. “Cal trobar un equilibri amb totes les coses”, afegeix.

El perfil

Jordi Martínez i Canelles (9 de gener del 1995, Lleida) va començar a jugar al gran equip de la capital de la Terra Ferma als 3 anys perquè veia jugar el seu germà i volia fer el mateix. A la categoria benjamí, també al costat del seu germà, va vestir la samarreta de l’Atlètic Segre. Posteriorment, va tornar al Lleida Esportiu on va jugar a Primera Catalana fins l’any passat i debutant a Segona B en lliga i Copa del Rei. Des d’aquest estiu passat és escapulat.