Quan es parla de rivals històrics de l'Europa sempre surten els mateixos equips: Martinenc, Sants, Horta, Júpiter, Sant Andreu, etc... tots menys el Gràcia. De totes maneres, la història del Gràcia és bastant enrevessada i plena de fusions, desaparicions i noves aparicions. Diguem que, sense tenir en compte l’Espanya FC, gènesi de tots els altres clubs amb el nom de Gràcia, l’Europa s’ha enfrontat al llarg de la seva història amb 4 clubs diferents però relacionats entre ells que tenien aquest nom.
El primer en enfrontar-nos va ser amb el Gràcia FC la temporada 1924/1925. Aquest equip era l’hereu directe de l’Espanya FC, que tot just un any abans havia decidit canviar-se el nom i adoptar el nom de la Vila. Igualment van traslladar el seu terreny de joc als carrers Travessera, Balmes i Alfons XII. Dels 8 enfrontaments que vam tenir amb aquest Gràcia, només es va perdre en una sola ocasió i cal destacar que en el darrer partit disputat amb ells, el de la temporada 1927/1928, es va aconseguir una contundent victòria per 2-6 amb 4 gols del llegendari Manuel Cros. L’any 1931, i degut als problemes econòmics, l’Europa ’professional’ va decidir fusionar-se amb aquest Gràcia per crear el Catalunya; equip de poc recorregut i de rotund fracàs.
Cros, en un duel contra el Gràcia
Un any desprès, el 1932, l’Europa s’enfronta a dos equips de Gràcia: el Centre d’Esports Gràcia i l’ Unió Sportiva Gràcia. Son anys difícils, on l’Europa, després del sotrac de l’any anterior, intenta des de zero recuperar tot allò perdut. Un empat a 3 és l’únic resultat que tenim registrat amb el CE Gràcia, i una derrota a casa (aleshores situat al barri dels Quinze) i una victòria a domicili, és el balanç amb l’US Gràcia. Finalment, l’any 1935 aquests dos “Gràcia” es van fusionar per crear el Gràcia Sportiva i Cultural, que després i degut a la dictadura franquista, va haver de canviar per UD Gràcia. Amb aquest darrer equip, l’Europa no hi juga en partit oficial fins la temporada 1941-42. Amb l’UD és amb l’equip que els escapulats disputen més partits amb un total de 12 enfrontaments, tots a categoria regional. D’aquests partits cal destacar un 8-1 de la temporada 1941/1942, una de les més grans golejades de la història. L’Europa va presentar la següent alineació: Casafont, Folguera, Subirats, Cifré, García II, Gascón, Garcia I, Morral, Galvany, López i Arenas . Gols de Galvany(3), López(2), Subirats, Morral i García II.
El darrer enfrontament en partit oficial va ser la temporada 1945/1946. Aquí els camins es van separar definitivament. El Gràcia viuria sempre en categories regionals fins a desaparèixer la temporada 1967/1968. Així doncs, farà gairebé 80 anys que no hi ha un duel entre dos equips de la Vila, fet que difícilment es tornarà a repetir en el futbol modern actual.
