Ens situem al mes de juny de 1938, en plena Guerra Civil, i ja amb el front a tocar de Catalunya. L’Europa es trobava a la Primera A (la màxima categoria) del Campionat de Catalunya. Després d’haver finalitzat en quart lloc, ara es disputava una nova competició anomenada Lliga Catalana. Els equips que participaven van ser els següents: Iluro, Espanyol, Barcelona, Badalona, Júpiter, Martinenc, Avenç, Sants i Europa. De totes maneres, els clubs tenien molts problemes per poder confeccionar un onze cada diumenge.
Les crides al front eren constants (recordem que en aquestes dates s’estava preparant la decisiva batalla de l’Ebre), les poblacions catalanes eren sovint bombardejades i els equips arreplegaven jugadors d’on podien. En el cas escapulat, diversos futbolistes jugarien amb l’Europa i a mitja temporada també ho farien en altres equips de la ciutat; es té registrat que van jugar amb el primer equip gairebé 60 jugadors. Una bogeria! Un d’ells va ser el porter Francesc Florenza, que havia iniciat la seva carrera futbolística al Gràcia i havia passat fugaçment pel Catalunya (1931/1932). Va jugar després al Badalona i tot seguit a l’Oviedo a Primera Divisió, fins la Guerra Civil.
Per la temporada 1936/1937 havia fitxat pel Girona que aleshores jugava a Segona Divisió, però Florenza mai va arribar a disputar cap partit de la divisió de plata amb els gironins ja que el conflicte bèl·lic ho va impedir. Sí que jugaria amb els blanc-i-vermells el Campionat de Catalunya i la Lliga Mediterrània. De totes maneres, al mes de setembre del 1936 va disputar un partit amistós amb l’Europa contra el Sant Andreu. El mes de maig de 1938, contra l’Iluro i en l’anomenada Lliga Catalana, va passar un fet sorprenent i marcat per la falta de jugadors: Florenza s’alinearia amb l’Europa de mig organitzador. Els nostres guanyarien per 5-2 i del quart gol va ser-ne l’autor Florenza, d’un potent xut que res va poder fer per aturar el porter visitant. Aquell onze escapulat va ser: Rayo, Famadas, Pica, Canals, Florenza, Pérez II, Juncà, Larrull, Ferrer, Romero i Batlle.
Tornaria a jugar a la següent jornada contra l’Espanyol, però aquesta vegada no marcaria. Va ser el darrer matx amb l’Europa. La temporada 1939/1940 Florenza jugaria a l’Osasuna per a retornar a l’Oviedo fins el 1942. Va retirar-se a la Cultural Leonesa. La 1945/46 va ser entrenador d’Osasuna.
