Diversos motius han dut a viure només dues eleccions en 109 anys de vida de l'entitat. En determinats moments de la vida del club no ho recollien els estatuts, en altres ho decidien les autoritats de la dictadura franquista i, ja en la democràcia recent, diversos pactes entre aspirants van acabar unificant candidatures o bé a determinats candidats no se'ls va presentar rival.

Fos com fos, només dues eleccions s'han celebrat fins ara. La primera, el 9 de juliol de l'any 1984. Es van presentar com a presidenciables Joaquim Canillo i Josep Castro. Van votar un total de 332 socis de ple dret: 271 a favor de Canillo, 59 a favor de Castro i 2 vots en blanc. Canillo es va convertir, doncs, en el primer president electe en democràcia, acompanyat en la seva primera directiva per: Joan Grases, Aureli Llauradó, Joan Vidal, Alexandre Pla, Ginés Ortiz, Ferran Escudero Gavaldà, Frederic Tort, Ramon Vergés, Pere Fructuoso, Alfred Ferrer, Enric Rodríguez, Antoni Tena, Jaume Serrano, Jaume Mas, Albert Cortés, Ferran Escudero, Marcial Cortés, Tarsici Feijoo i Amadeu Vilar.

Per trobar les segones eleccions cal saltar endavant en el temps fins l'any del Centenari, el 2007. Es van presentar com a presidenciables Guillaume De Bode i José 'Pepe' González. Van votar un total de 375 socis de ple dret: 249 a favor de De Bode, 125 a favor de González i 1 vot nul. De Bode va convertir-se en president del Centenari acompanyat en la seva primera directiva per: Miquel Garcia, Jordi Vela, German Mestre, Pedro Garcia, Francesc Giménez, Pep Gràcia, Lluís Fajardo, Josep Maria Fernández, Carles Anguela i Javier Latorre.

Si el proper 19 de gener del 2017 la Junta Electoral proclama més d'una candidatura vàlida a les eleccions a la presidència i la junta, al finals de mes, el dia 29, els socis passaran per tercera vegada per les urnes. Es dóna la casualitat que dues persones han repetit presència a la Junta Electoral o Mesa Electoral entre 1984, 2007 i 2017: els socis Carles Coll (1984 i 2007) i Tomás Santiago (1984 i 2017).