La Copa Catalunya, sota el nom de ‘Copa Generalitat’ fins la temporada 1992/1993, era un trofeu jove on l’Europa, el 1996, havia disputat sis edicions arribant com a molt als vuitens de final. El concurs de l’Europa 96/97 va començar directe a vuitens i a partit únic. Després es van superar dos triangulars fins arribar a la final:

8ens de final
Europa 3 - Levante Las Planas 1

4ts de final
Badaloní 0 - Manlleu 0
Europa 0 - Manlleu 0
Europa 2 - Badaloní 0

Semifinal
Sabadell 0 - Europa 1
Sabadell 0 - Espanyol 0
Europa 0 - Espanyol 0

El tècnic Josep Moratalla amb el trofeu, fa uns dies, al Nou Sardenya

Una final per a la història. Europa 3 - Barcelona 1

Contra tot pronòstic, el 1997 l’Europa es va plantar a la final de la Copa Catalunya. Al davant, la primera plantilla del FC Barcelona plena de jugadors internacionals com Stoichkov o Blanc i un altre que, anys després, seria campió del món, Carles Puyol. El vell Municipal de L’Hospitalet, estadi que ja no existeix, va acollir la final el 17 de juny de 1997.

Al minut 21 de partit, amb l’Europa donant la cara sobre la gespa, els escapulats van servir un córner des de l’esquerra del seu atac. Luís Pacha va rematar de cap i Carles Busquets no va saber aturar la pilota, que va passar per sota el seu cos i va traspassar la línia de gol. L’Europa, l’equip de Tercera Divisió, s’avançava al marcador... impensable! A tocar del descans, un gol de Xavi Molist (aquesta temporada 2016/2017 entrenador que ha pujat l’Horta a Tercera Divisió) feia que l’1-1 fos el marcador a la mitja part. Semblava que el FC Barcelona s’havia posat les piles, disposat a evitar el ridícul davant un equip que militava tres categories per sota, però res més lluny de la realitat.

A la represa, l’Europa va demostrar la qualitat d’aquella històrica plantilla, que estava feta d’una altra pasta i que molts europeistes reciten encara avui els seus onzes inicials de memòria. La final avançava amb empat i pels europeistes ja era tota una agradable sorpresa no estar encaixant cap golejada davant el Barça i estar ben viu a falta de vint minuts pel final. Al minut 74, una pilota bombejada a l’àrea per Gandoy va provocar una nefasta sortida al refús de Lopetegui (actual seleccionador espanyol) davant una cursa ràpida de Sergio a la disputa de la pilota. El jugador escapulat, murri, va tocar la pilota amb el cap i aquesta va entrar plorant al fons de la xarxa. Semblava impossible, però l’Europa estava a tocar d’un miracle que va certificar amb un contraatac on Diego, de xut creuat, va signar el 3-1. El xiulet final de l’àrbitre va començar a escriure una pàgina brillant de la història.

El capità Miquel Carvajal imita la manera com va alçar fa 20 anys la Copa Catalunya

Un 'L'Escapvlat' monogràfic

El número de juny del periòdic oficial del club dedica 8 pàgines monogràfiques a recordar un dels capítols més importants de la història de l'entitat. En aquest enllaç podeu descarregar-vos el periòdic en PDF. El trobareu també en paper a oficines, el bar de l'estadi i els punts habituals de distribució. A les pàgines interiors d'aquest monogràfic trobareu la trajectòria de l'equip dins la competició, les imatges de la final, una galeria amb les celebracions, anècdotes i les entrevistes al capità Miquel Carvajal, el tècnic Josep Moratalla i dos dels golejadors d'aquella final: Luís Pacha i Diego Pérez. Com a contrapunt també hi ha el punt de vista dels derrotats, el FC Barcelona, amb una petita entrevista a Xavi Roca, jugador que va disputar aquella final vestit de blaugrana i que va acabar la seva carrera esportiva vestit d'escapulat.

Luis Pacha es mira el trofeu de fa 20 anys assegut a tribuna del Nou Sardenya