Agenda

Resultats

Preu Entrades

Acreditacions

belsati group

El rival: Ascó (2a volta)

Imatge d'un instant del partit a Ascó de la temporada pasasda Imatge d'un instant del partit a Ascó de la temporada pasasda Arxiu CE Europa (Àngel Garreta)

Dimecres, 200 quilòmetres d'autocar (només d'anada) i Ascó. El còctel que es presenta per la jornada 33 de Tercera és, com a poc, explosiu. Només queden sis jornades per acabar el campionat i el líder és a 6 punts. L'Ascó, a 4. I el cinquè només queda 5 per sota. Definitivament, ha arribat el moment de rebentar la competició.

"ASCÓ: Un rival per analitzar les pròpies entranyes"
>> Un article de Carles Garcia

A diferents nivells, però estem tots molt emprenyats pel camí que ha perseguit l'Europa les darreres jornades. Un camí que, d'haver estat diferent, hauria suposat manar en aquesta lliga tan estranya. D'emprenyats, però, n'hi ha a tot arreu i a Ascó deuen pensar exactament el mateix. Fa dos diumenges golejaven 4-0 la Pobla de Mafumet i recuperaven el lideratge de la categoria. Però un 3-2 a Figueres i un 1-0 a Rubí condemnàven l'equip de Miguel Rubio a la segona plaça. Recuperar el lideratge passa, exclusivament, per derrotar l'Europa aquesta setmana.

Casualment, per no abandonar cap somni, a Gràcia només pensem en els tres punts. Estic convençut que, passi el que passi, i hagi passat el que hagi passat, aquí ningú llançarà la tovallola. Ni el jugador número 8, ni els encarregats de manteniment ni, per descomptat, el soci que fuma puros a tribuna. El desplaçament és llarg i en dimecres. Passarem de la música al Nou Sardenya (maleïda, com cada temporada) al silenci atòmic a la Ribera d'Ebre. Xocaran entre si dos equips que aspiren exactament al mateix, i que ara estan en desavantatge vers el seu objectiu.

Casualitat o no, l'Europa sembla rendir millor, resultadísticament, lluny de casa. I, a més, està acostumat a respondre després dels mals tràngols. Les cames pesen per a tots, el final i l'alliberament sembla que no hagin d'arribar mai, però Ascó pot ser l'escenari ideal pel desfogament. Un cop superat arribarà la post-temporada (crec cegament que arribarà). Llavors tot serà diferent. Però fins llavors queden encara sis batalles. La primera, a Ascó. El rival és incòmode, boníssim i té molta experiència tant a la gespa com a la banqueta. Va guanyar 1-3 a Gràcia i ara ha de tallar la sagnia que ve acumulant les darreres jornades. No se m'acut cap repte millor per treure l'honor a passejar i rebentar la lliga. Potser el líder s'escaparà (o potser no), però acabarem tan amunt com haurem sabut. I, al final, ho celebrarem.