La paraula ‘killer’ es troba cada estiu en boca de tots els aficionats al futbol, siguin de l’equip que siguin. Sentir “està bé, però fa falta un ‘killer’” és una cantarella molt feta servir i molt desgastada. En el futbol actual, en especial en categories no professionals, destaca més la forma de jugar, el concepte d’atac i el coneixement del sistema que el ‘DNI’ o corrículum d’un determinat jugador.

Bona mostra d’això és Albert Martí, el màxim golejador de l’Europa -al costat de David Jiménez- en una temporada on l’equip està a dalt de tot. El futbolista, de 23 anys, ha explotat aquesta temporada tant futbolísticament com físicament. Resulta que el ‘killer’ ja vestia d’escapulat i estava a casa. Xerrem amb ell de present i passat.

Albert, com comences a vincular-te amb el futbol?
Al meu pare sempre li deia de molt petit que volia jugar a futbol. Amb cinc anys, a primer de primària, vaig començar a la vegada amb el futbol sala del propi col·legi i a l’escola formativa del Badalona, al costat de casa.

La teva formació per on ha anat tenint lloc?
Vaig estar al Badalona cinc anys i posteriorment a la Fundació Sánchez-Llibre, que es va fusionar amb el Vilassar. Després vaig passar per Montgat, Premià i Hermes, on ja vaig fer el salt a amateur. Com a anèdcota podria dir que si a infantils no m’arribo a trencar la cama estava a tocar de signar pel Sant Andreu. Es veu que el meu destí era un altre!

El futbol t’agradava per alguna vinculació familiar?
El meu pare em va inspirar. Jugava tot el dia amb mi.

Com arribes a l’Europa B?
Jo jugava a l’Hermes a Segona Catalana i en aquell mateix any David Vilajoana era l’entrenador de l’Europa B al mateix grup i resulta que li vaig agradar. Va trucar el president de l’Hermes per si jo podia fer pretemporada amb el primer equip de l’Europa ara fa tres anys. Vaig fer-la i ja em vaig quedar a l’Europa B.

Què ha suposat per a tu el salt a la primera plantilla?
Una oportunitat pel creixement personal. I dic personal, no com a futbolista. M’he fet gran aquí. També ha servit per veure si podia fer alguna cosa bonica en el món del futbol. Mai m’havia arribat ni a plantejar jugar a Tercera ni en un equip com l’Europa. Ha sigut un creixement molt gran!

Sis gols ja aquesta temporada i els darrers, molt decisius. Fins on pot arribar Albert Martí?
No sabria dir. El que se segur és que haig de seguir treballant i cuidant-me cada dia. He d’aprofitar el moment, ara que tinc confiança i sort de cara a porteria. M’haig de mentalitzar en seguir demostrant que ho puc fer. On arribar? Esperem que almenys aquesta temporada molt lluny amb l’Europa!

Pujarem?
No et puc dir sí o no, perquè això mai se sap. El que sí puc afirmar és que anem pel bon camí. Enguany estem traient endavant partits on patim molt. Altres anys ensopegàvem en aquests partits. Els equips grans són els que mostren que segueixen traient els partits endavant tot i patir algunes vegades.

Què li diries a una afició que us troba tant a faltar?

Que ho donarem tot per a que l’any que ve, si els deixen entrar, sigui en una nova categoria. Estan a mort amb l’equip i és una pena que no puguin venir. Lluitarem per ells!

Madurar pacientment

En la velocitat del món actual, sovint al futbol hi ha pressa per veure explotar els joves de la base dels diferents equips. Sembla que si amb 19 anys no t’han cridat encara al primer equip, ja s’acabi el món. Ho reclamen sovint ja no els propis interessats, els futbolistes, sinó també socis i aficionats.

Per dins els clubs, però, la gent experta en la matèria sap molt bé el que ha de fer, com és el cas de l’actual projecte de l’Europa amb el trident tècnic format per David Vilajoana, Carles Raventós i Nacho de Prada. Per a mostra, un botó: la temporada passada, la primera en què Albert Martí puja a Tercera, només va jugar en lliga 6 minuts d’un partit. Enguany, és el màxim golejador de l’equip. Madurar quan toca, a foc lent.