La pretemporada, el pas per la Copa Catalunya i l'inici de la lliga gairebé no pot donar un millor balanç...
La dinàmica és molt positiva considerant que hem canviat molts jugadors de la plantilla en comparació a la temporada anterior i l'exili de camp que estem patint. L'adatapció ha resultat bona i tot ha acompanyat. Aquesta dinàmica també és també ascendent i anirem a més.

Dins el cos tècnic de l'Europa, quin rol i quines atribucions té el segon entrenador?
És l'ajudant del tècnic. És qui intenta controlar aspectes que, per volum de feina, el tècnic principal no pot controlar per complet. Intentes també estar més proper als jugadors i controlar altres detalls. En el meu cas concret també porto més la parcel•la defensiva de l'equip de la mateixa manera que el preparador de porters fa amb els porters.

Com arribes a formar part del cos tècnic del club?
Coneixia en Pedro Dólera de jugar contra ell a futbol i després vam coincidir en els tres nivells del curs d'entrenador i vam formar una amistat. Al Marianao ell era l'entrenador del primer equip i jo del filial. Al seu segon any a l'Europa, amb la marxa de Cristian Colás, em va trucar.

Entre Dólera i tu, totes les decisions tècniques es consensuen?
Hi ha una base d'idees que pensem el mateix. També pensem diferent en algun detall concret, com tothom. No hi ha dues persones iguals. De vegades la meva aportació en un aspecte concret és la idea que s'aplica definitivament, d'altres vegades ell ho té molt clar i s'aplica una altra cosa i tots ens la fem nostra. En Pedro és molt treballador i dialogant en les decisions. No es tanca en banda a escoltar. Crec que això de vegades cap a fora no ho sembla i és una capacitat que té poc focus d'atenció.

De vegades veiem als partits, amb l'Europa i altres clubs, que el segon entrenador salta a donar una instrucció a un jugador sense haver discutit la jugada amb el primer entrenador. No obstant, cap entrenador de cap equip contradiu el que diu el segon. Com s'aconsegueix aquesta coordinació d'idees i que el que diu el segon no soni incoherent?
D'una banda portes molts anys treballant amb l'altra persona. D'altra banda, durant la setmana de torn hi ha molt treball previ i ja has previst, estudiat o comentat moltes opcions de joc, teves i del rival i com rectificaràs una posició o reaccionaràs a un imprevist. Com he comentat, jo porto també molt la part defensiva i de vegades m'aixeco a donar una instrucció a Cano o Alberto o Víctor Duran perquè és un concepte que ja hem recordat durant la setmana i que no ens arriba de nou.

El cos tècnic quantes hores de la semana dediqueu a parlar entre vosaltres dels factors que afecten l'equip i la planificació fora de les hores d'entrenament i partit?
Moltes, segur que passen de llarg de deu, al marge de les 'in situ' al camp. Hi ha dos moments clau on s'acumula molt durant la setmana, sobretot a dos mesos d'acabar la lliga i per planificar el tram final i el possible play-off. El segon, a pretemporada, on tot s'ha de començar a fer de nou.

Diuen que quan tens oportunitat t'agrada prendre part dels partidets d'entrenament com un jugador més!
El cuquet del futbol mai es perd! És un goig jugar amb aquests jugadors, perquè quan jo era amateur no vaig tenir oportunitat de jugar amb futbolistes del nivell de Tercera i fer cinc minutets de joc amb jugadors d'aquest nivell és molt agraït.

El pes de la història de l'Europa com es gestiona en un equip obligat socialment a estar sempre a dalt de la Tercera Divisió?
Amb el temps t'adaptes. Al principi xoca una mica perquè potser treballes i fas un esforç no recompensat i es donen molts comentaris al voltant. Però cada vegada estem més còmodes amb la manera de fer de tothom i entenem que és així. En un altre tipus d'equip no tens cap pressió histórica ni comentaris al voltant socialment, però tampoc tens res més. Jo prefereixo mil vegades un entorn Europa que no qualsevol altre tipus de club sense esperit.

En aquests anys de la teva etapa europeísta, amb què et quedes?
Seria difícil dir una única cosa. Tens moltes relacions humanes, situacions esportives, jugues un play-off, pateixes lesions de llarga durada dels teus jugadors... al final és un cúmul d'anys i situacions que el dia que no hi siguis recordaràs com un tot.

Et crida ser algún dia, de nou, primer entrenador?
Sí, tot i que ara gaudeixo molt del que faig. No em sento a l'Europa tampoc com un segon, com una etiqueta en segon pla. Aquí treballem el cos tècnic de forma molt integrada, tot i que és lògic i normal que en Pedro és qui centra les mirades, atencions, responsabilitats majors i el que ocupa el rol que ocupa, però jo no em sento secundari. Cert és que sempre un té en el pensament tornar a ser un dia primer entrenador, però no és pas el meu pensament per avui o demà al matí. No se, d'aquí 5 anys o més ja veurem.