Fernando Argila Pazzaglia (Barcelona, 26 de desembre del 1920) va ser un esportista amb una anècdota ben curiosa per l'època: va compaginar la professionalitat del futbol i el bàsquet, dedicant-se bona part de la seva vida esportiva a tots dos esports. No obstant, va ser amb el futbol on va fer carrera de 1941 a 1957, defensant la porteria de les categories inferiors del FC Barcelona per després militar dos anys al primer equip i posteriorment jugar a l'Oviedo i l'Atlético de Madrid. Va ser internacional una vegada per Espanya en un partit contra Turquia.

Un cop abandonada la seva trajectòria en actiu, Argila es va dedicar a les banquetes, on també va arribar a l'elit des del 1960 al 1969: Oviedo, Granada, Racing de Santander, Espanyol, Sporting de Lisboa i Córdoba. La citada temporada 1973/1974, l'Europa va viure un canvi de president i tres canvis d'entrenadors. A finals de l'any passat ens va deixar Màrius de Boet, president protagonista d'aquella campanya. Ara ens deixa qui va ser el tercer tècnic d'aquell any. Argila va arribar al tram final del campionat, després de cinc anys sense entrenar, per intentar un miracle que no va tenir lloc. La seva arribada va tenir lloc després del pas per la banqueta d'Antoni Argilés -tècnic de l'inici de temporada- i José Rincón.