Una entrevista d'Àngel Garreta ( @angelgarreta )

Quin balanç personal fas d'aquestes primeres setmanes de pretemporada i lliga?
Estic molt content. No em puc queixar. L'equip sembla que funciona i personalment he jugat molts minuts de titular. Millor impossible.

Pel que fa als partits oficials, has sortit de titular en dos dels tres duels de la Copa Catalunya i en tots dos de l'inici de la lliga ocupant una posición molt competida.
Alegre està consagrat a Tercera i Oriol Dot és un gran fitxatge. Dels cinc partits oficials, jugar quatre de titular i el cinquè amb uns minuts, no es pot demanar més en aquest club. És una posició certament molt competida i els minuts aniran cars.

En la seva etapa a Castelldefels, lluitant contra Alegre, actual company a l'Europa

Tornes a l'Europa provinent del Castelldefels i ara, entre Copa i lliga, et tornes a veure les cares amb el teu antic club dues vegades amb un mes de diferencia. Qui donarà més pistes a qui? Els jugadors del Castelldefels al seu tècnic sobre els teus moviments o tu al cos tècnic de l'Europa sobre els teus excompanys?
Els jugadors del Castelldefels em coneixen molt perquè hem jugat durant un any. Però conèixer l'Europa sencer ja és més difícil. Potser els conec jo més a ells perquè han canviat poc l'equip base respecte la temporada passada. No obstant, Pedro Dólera estudia molt i molt els partits i ho té tot molt controlat en aquest sentit. Cert que els tècnics poden anar preguntant alguna cosa puntual a un exjugador del rival de torn, però vaja, poca cosa.

Com esteu portant la plantilla l'exili de camps?
La situació es fa estranya, però ho estem portant bé. Santa Coloma i la Teixonera tenen gespes artificials en bon estat i si bé la Teixonera és més estreta, almenys tenim tot el camp sencer per poder entrenar. No obstant, res com tornar a casa, que esperem fer-ho el més aviat possible.

Pastells, de titular en el primer partit de lliga. A la imatge, pressionant l'exeuropeista Diego

De l'Europa que tu veies en etapa formativa al que veus ara, què ha canviat?
Pràcticament res. Jo em relacionava més amb tècnics de base, que han anat entrant i sortint, com passa sempre arreu dels clubs amb el pas dels anys, però a altres nivells de coordinació, empleats de camp, utillers... són els mateixos.

Que l'Europa porti dos play-offs seguits, cadascun fent un pas més que l'anterior, és una pressió o el somni d'acabar pujant pot més que l'etiqueta de favorit?
Està clar que existeix la pressió de fer play-off, però no és una pressió en sí mateixa, és una il•lusió. Els jugadors que ja formaven part de l'equip porten dos anys quedant-se a un pas de pujar i els nous o els que no hem disputat mai un play-off tenim una gran oportunitat. Més enllà d'etiquetes de favorit o d'haver de fer cada any un pas més, no és una pressió sinó un repte de tots. Tots tenim moltes ganes de fer coses grans.